La Torà (Torah que vol dir ensenyament, instrucció o Llei) que integra els anomenats cinc Llibres de la Llei que corresponen al Pentateuc de l’Antic Testament dels cristians: Gènesi (Breixit), Èxode (Xmot), Levític, (Waïqrà), Nombres (Bmidbar) i Deuteronomi (Dvarim); així com els llibres dels profetes i altres textos. La Torà és el text bàsic del judaisme perquè es considera revelat directament per Déu a Moisés. Pel seu caràcter sagrat els rotllos del llibre de la Torà (Sefer Torah) estàn dins d'un petit recinte tancat que es troba, si es pot, contra una paret que estigui orientada a Jerusalem. en el centre de la sinagoga. Aquest recinte els jueus asquenasites l'anomenen ark (Aron Kodesh) mentre que els sefardis li diuen Hekhál. Els rotllos de la Torà es es treun, amb respecte i veneració, per ser llegit davant dels assistents. La Torà es llegeix els dilluns, dijous i dissabtes a la sinagoga.
El Neviim és el compendi de 8 llibres dels profetes. Els set primers llibres cadascun correspon a un autor diferent: Josue , Jutges, Samuel, llibres de Samuel (I i II), llibres de Reis (I i II) , Isaïes , Jeremies i Ezequiel; mentre que el vuitè llibre és un recopilació dels dotze profetes menors (Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies). Els Ketuvim són un conjunt d’escrits agrupats en 11 llibres diferents: Salms, Proverbis , Job, Càntic dels Càntics, Rut, Elies, Eclesiastès, Ester, Daniel, Esdres i Nehemíes, llibres de Cróniques (I i II).
El Talmud és una obra on es recullen diverses discussions rabíniques sobre les lleis, les tradicions i les costums jeuvas, a més de diverses històries i llegendes del poble jueu. Els texts d’aquesta obra foren escrits al llarg de varis segles. El Talmud consta de dues parts. La primera i la més antiga és la Mishnà, que vol dir estudi o repetició,i és un recull de reflexions escrites en vers per diversos rabins, anomenats tannaim, sobre qüestions relacionades amb la llei, la ciència i aspectes de la vida. El contingut d’aquesta part representa la codificació legislativa de les lleis orals de la tradició jueva que comença en Moisés i arriba fins a finals del segle III. La segona part, és molt més moderna (segles III i IV) i està escrita en prosa, es diu Guemarà que vol dir completar. Aquest part del Talmud són exemples referits a la primera part a fi de fer-la més entenedora i representen la interpretació exegètica feta per alguns rabins anomenats amoraim.
La Torà i la Mishnà constitueixen el corpus legal del judaisme denominat Llei Jueva o Halakhà. De la Torà i del Talmud se’n desprenen els preceptes morals bàsics del judaisme, els 613 preceptes religiosos (613 mitzvot) dels quals 365 són prohibicions i 248 són prescripcions d’accions positives. Donat que la en la cultura jueva no es distingeix clarament el que és l’esfera religiosa de l’àmbit públic o social, en l’Halakhà es troben prescripcions purament religioses i altres dirigides a ordenar la vida social.
El Neviim és el compendi de 8 llibres dels profetes. Els set primers llibres cadascun correspon a un autor diferent: Josue , Jutges, Samuel, llibres de Samuel (I i II), llibres de Reis (I i II) , Isaïes , Jeremies i Ezequiel; mentre que el vuitè llibre és un recopilació dels dotze profetes menors (Osees, Joel, Amós, Abdies, Jonàs, Miquees, Nahum, Habacuc, Sofonies, Ageu, Zacaries, Malaquies). Els Ketuvim són un conjunt d’escrits agrupats en 11 llibres diferents: Salms, Proverbis , Job, Càntic dels Càntics, Rut, Elies, Eclesiastès, Ester, Daniel, Esdres i Nehemíes, llibres de Cróniques (I i II).
El Talmud és una obra on es recullen diverses discussions rabíniques sobre les lleis, les tradicions i les costums jeuvas, a més de diverses històries i llegendes del poble jueu. Els texts d’aquesta obra foren escrits al llarg de varis segles. El Talmud consta de dues parts. La primera i la més antiga és la Mishnà, que vol dir estudi o repetició,i és un recull de reflexions escrites en vers per diversos rabins, anomenats tannaim, sobre qüestions relacionades amb la llei, la ciència i aspectes de la vida. El contingut d’aquesta part representa la codificació legislativa de les lleis orals de la tradició jueva que comença en Moisés i arriba fins a finals del segle III. La segona part, és molt més moderna (segles III i IV) i està escrita en prosa, es diu Guemarà que vol dir completar. Aquest part del Talmud són exemples referits a la primera part a fi de fer-la més entenedora i representen la interpretació exegètica feta per alguns rabins anomenats amoraim.
La Torà i la Mishnà constitueixen el corpus legal del judaisme denominat Llei Jueva o Halakhà. De la Torà i del Talmud se’n desprenen els preceptes morals bàsics del judaisme, els 613 preceptes religiosos (613 mitzvot) dels quals 365 són prohibicions i 248 són prescripcions d’accions positives. Donat que la en la cultura jueva no es distingeix clarament el que és l’esfera religiosa de l’àmbit públic o social, en l’Halakhà es troben prescripcions purament religioses i altres dirigides a ordenar la vida social.
gracies a aquest blog i el que has escrit sobre la torà i el talmud he pogut fer un treball de religió!!
ResponEliminagràcies!!