Hem de procurar
ser coherents: dir sempre el que pensem i fer allò que creiem. No podem amagar
les creences per vergonya. Hem de procurar testimoniar- les fins i tot en els moments
més difícils i en els indrets més hostils. Penso que la fe, amb els seus valors
i principis, aporten referents per construir una societat més justa i digne.
"Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la
humanitat" (Mc 16,15)
Estem cridats a
ser sal i llum del món. Per més que ho hàgim sentit molts cops, no sempre
actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és
genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva
humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Vivim uns valors que
creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les
opressions, materials i espirituals. “Vosaltres sou la sal de la terra. Si
la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no és bona per a res, sinó
per a llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món.
No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya” (Mt 5,13-14)
L’esperança es
fonamenta en la confiança. Esperem que les promeses esdevindran realitat perquè
confiem en qui ens ho ha dit. La creença, la confiança i l’esperança ens
sostenen. Gràcies a elles la vida és obertura a la trobada amb les altres
persones per poder compartir aquesta esperança, ajudar-los, acompanyar-los i
alliberar-los dels seus sofriments. “Feliç tu que has cregut! Allò que
el Senyor t’ha fet saber es complirà” (Lc 1, 45)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada