No hem de tenir por en anunciar la resurrecció. Fer-ho, és proclamar que l’amor venç l’egoisme que domina el cor. L’estimació és la llum que il·lumina la foscor de l’individualisme i el desinterès per l’altre. L’amor no pot morir si el cuidem, si l’alimentem en el nostre cor, llavors la mort no tindrà cap poder sobre ell. Quan estimem ho veiem tot diferent i la mirada esdevé diàleg misericordiós. “No tingueu por. Aneu a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran” (Mt 28,10)
Hem de ser testimonis de la Pasqua que hem viscut. Cada dia estan plens d’ocasions on podem viure l’experiència dels ressuscitat. Són petits moments pasquals en la quotidianitat. La nostra responsabilitat és ser fidel a l’esperit de la Pasqua i contribuir a que la vida triomfi a l’experiència de les morts per causa de les injustícies o indignitats.
“La paraula del Senyor és sincera,es manté fidel en tot el que fa;estima el dret i la justícia,la terra és plena del seu amor”Salm 33 (32) 4-5
La vida és un camí. Mentre hi caminem, hem d'estar atents per adonar-nos que ens trobem persones que ens ajuden a descobrir el mateix sentit de la vida. El que diuen, el que fan o, simplement, la seva companyia aporten llum al nostre cor. Hem d'estar atents i receptius a acollir als demés en el nostre cor. "Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell desaparegué. I es deien l'un a l'altre. "¿No és veritat que els nostres cors s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria els sentit de les Escriptures?” (Lc 24,30-32)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada