Dissabte sant

Jesús el Dissabte Sant és el gran absent. Només viu en la memòria d’algunes persones. Silenci davant una mort absurda per una sentència injusta. Desconcert, el Messies sembla derrotat. La mirada es perd davant la creu. No es compren el sentit d'aquesta mort. El seu cos està en el sepulcre i una gran pedra barra el pas. “Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.Com que pels jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús”. ( Joan 19, 41.42 ) 

Se’m fan vives les paraules de l’aria “Erbarme dich, mein Gott” de la Passió segons sant Mateu de Bach

Apiada't, Déu Meu,
de les meves llàgrimes.
Mira el meu cor i els meus ulls
que ploren amargament davant teu.
Tingues pietat

Déu sembla absent. Molts cops experimentem aquesta absència de Déu. De tal manera que sembla que no existís. Arribem a dubtar de la nostra fe. Jesús davalla als inferns amb la nostra inseguretat. Tot sembla haver-se acabat perquè hi ha una gran absència. Tenim por, experimentem la solitud i la desesperació davant la incertesa del sentit d’aquesta buidor. Tot dissabte és un gran silenci. ¿S'ha acabat l'esperança? ¿cal seguir confiant? El profeta Osees es anuncia que l'absurditat és només aparent. Les seves paraules les entendrem aquesta nit. Quan la llum il·luminarà el nostre enteniment.

"Veniu, tornem al Senyor.
Ell, que ens ha trossejat, ens guarirà;
ell, que ens ha ferit, ens embenarà.
Ens tornarà la vida en dos dies,
el dia tercer ens farà aixecar
i viurem a la seva presència"
Os 6,1-2

Que passeu un bon Dissabte Sant