Tenir fe és un acte de gratuïtat de Déu. Podem fer un exercici reflexiu sobre les coses, però creure només es possible des de la fe. Per això, no tothom té fe ni aquesta es pot imposar. La fe brolla de la crida de Déu. No tothom creu, no perquè no rebi aquesta gràcia, sinó perquè no tothom l’acull a fi que fructifiqui en el seu cor. La gratuïtat de la fe educa la humilitat de les persones. "Ningú pot venir a mi (jesús) si no l'atreu el Pare que m'ha enviat. I els que venen a mi , jo els ressuscitaré el tercer dia" (Jn 6,44)
Hem de ser confiats i viure esperant que més enllà de les nostres capacitats, l’amor obre nous horitzons i eixample l’esperit. L’amor és el gran instrument per humanitzar la societat. Estimar sincerament és la gran regla d’or per viure respectant les altres persones i procurant el seu bé. Gràcies a l’amor ens fem persones i som persones fidels al projecte de la construcció de la gran fraternitat universal. Estem cridats a l’esperança, el camí és l’estimació plena als altres i a nosaltres mateixos. Totes dues conreen el nostre esperit i porten la pau al cor.
“Lloeu el Senyor, tots els pobles;
glorifiqueu-lo, totes les nacions:
el seu amor per nosaltres és immens,
la fidelitat del Senyor durarà sempre.
Al·leluia!”
Salm 117(166) 1-2
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada