El llenguatge poètic expressa la profunditat de l’existència. Cada paraula , a més del seu significat pròpi, crea un conjunt harmoniós que omple de sentit tot el que es diu. Sempre he trobat que molts salms tenen la virtut de dir allò que molts cops sento i visc. En la lectura contemplativa d’un salm la vida es presenta al davant de la mira i s’il·lumina.
“Com la cérvola es deleix per l’aigua viva,també em deleixo jo per vós, Déu meu.Tot jo tinc set de Déu que m’és vida,¿quan podré veure Déu cara a cara?”Salm 42(41) 1-3
No hi ha res més gran que l’amor. L'amor tot ho pot. L’amor és pacient i generós, desinteressat i complaent. Estimant les persones obrim el nostre cor a una experiència que dona sentit a la vida. L’amor aporta alegria que omple l’esperit. L'amor és el manament nou que resumeix tots els altres i els hi dona una perspectiva diferent, menys normativa i més intensa. Estimem-nos i tot tindrà un altre sentit. L’amor treballa pacientment el nostre esperit i ens dona vida. Estimem, no deixem d’estimar-nos. “Manteniu-vos en l’amor que us tinc, diu el Senyor, qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit” (Jn 15,9,5b)
El que fem les persones ha de ser testimoni d'allò que creiem en el nostre cor. Explicant la raó de la nostra esperança podem fer que la llum il·lumini la foscor. Hem de saber comunicar i viure l'amor que ens fa ser veritables germans."Els qui em veuen aquell que m'ha enviat. Jo, que soc la llum, he vingut al món perquè no es quedi en la fosca ningú dels qui creuen en mi". (Jn 12,46)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada