Per canviar, per transformar la vida i per vèncer les velles inèrcies que ens empresonen o limiten, cal renunciar a algunes coses. Cal renunciar, morir, al que es vell per assolir unes fites superiors, plenes d'una nova vida, diferent i més plena. Per alliberar-nos de tot allò que ens empresona cal fer com el gra de blat, morir, per tornar a ser nosaltres mateixos i créixer. “Jo sóc la llum del món, el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida" (Jn 12,24)
Les persones que tenim creences religioses les hauríem de poder anunciar sense por, sense temor a fer el ridícul a la incomprensió. No són moments propicis per aquest anunci, hi ha un refús a acollir el sentiment religiós, però en qualsevol cas, els creients hem de saber ser testimonis de les raons de les nostres esperances. “Que els vostres cors s'asserenin. Creieu en Déu, creieu també en mi. A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts” (Jn 14,1-2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada