Hem de viure sabent que fem coses per construir un futur diferent, més just i humà. El que està per venir no pot ser una reedició del present o del passat. Hem de canviar molts aspectes de la societat a fi de bé. Les coses d’abans han passat i no poden recuperar-se. Però aquesta transformació, perquè tingui un abats social ha de fonamentar-se en un canvi dels nostres cors. Necessitem convertir-nos interiorment per obrir-nos a una vida nova, més plena de sentit. El futur ha de ser plenament nou. “Perquè les coses d'abans han passat. I el qui seu al tron va afirmar: Jo faig que tot sigui nou” (Ap 21,4-5).
Sabem que la pau és l’absència de guerres, enfrontaments armats i tota mena de tensions. Però també és la superació de totes les causes que generen confrontacions. Si tenim pau interior podem afrontar els conflictes amb serenitat. La pau que proporciona el seguiment de la causa de Jesús no és cap escapament dels problemes del món. La seva pau és un projecte de vida i dona força per sostenir el compromís a favor de la justícia i la fraternitat. L’amor tot ho canvia. L’amor tot ho pot. “Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo us dono la pau que el món no dona. Que els vostres cors s'asserenin i no temin” (Jn 14,27).
Les obres humanes han de ser estètiques. La bellesa dels objectes ha de servir per comunicar benestar, pau i harmonia. Les coses han de produir sensacions agradables. Hem d’esforçar-nos per fer les coses bé i boniques, complaents als sentits.
“Ja han arribat els nostres peusal teu llindar, Jerusalem.Jerusalem, ciutat ben construïda,conjunt harmoniós!”
Salm 122 (121), 2-3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada