A voltes ens preguntem què hem de fer en el dia que comença?, com hem de comportar-nos?, que esperen de mi els altres? Què espero jo d’ells? Cal sortir al carrer per estimar tant com puguem. No es tracta de fer grans heroïcitats, sinó de viure a fins als principis que animen els nostres valores com a cristians. En cada moment hem de procurar ser justos, dir la veritat i ser persones pacificadores. "Cenyiu-vos amb la veritat, protegiu-vos amb la cuirassa de la justícia, estigueu sempre calçats, és a dir, preparats per anunciar la Bona Nova de la pau" (Ef 6,14-15)
Davant les decisions, les persones hem d'aturar-nos a discernir per tal de contrastar el que anem a fer amb els principis que ens ordenen la vida. Un camí per fer-ho és aquella pregària que ens situa davant el judici de Déu. Tota acció humana important ha d'estar precedida per moments de pregària sincera. Moments on la nostra voluntat es contrasta amb el bé superior que ens convida a estimar, ser generosos i tenir el cor obert. "Jesús se n'anà a la muntanya a pregar, i passà tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, cridà els seus deixebles, n'elegí dotze i els donà el nom d'apòstols". (Lc 6, 12-13)
Sempre tant acertat
ResponElimina
ResponEliminaMoltes gràcies...!!
Em de ser generosos...si
ResponElimina