Hem començat el camí d’Advent. Temps que ens aboca a l’esperança de Nadal. Mentre fem el camí podem revisar com nosaltres construïm aquesta esperança que volem que sigui per a tothom. Mentre fem l’itinerari d’Advent les lectures espirituals ens han d’ajudar a descobrir com fem possible el progrés cap a un món millor presidit per la justícia i la pau. Cada dia podem ser petits testimonis que aquest món és possible. Ho podem fer humanitzant les nostres relacions personals. “Posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l'espasa contra una altra, ni s'entrenaran mai més a fer la guerra” (Is 2,4)
El temps d’Advent convida a preparar el cor per acollir Nadal. Durant aquestes setmanes les persones de bona voluntat podem meditar i aprendre del que diuen les escriptures santes. Aprendrem que la Paraula de Déu és viva perquè s’adreça al cor de cada persona i es percebuda com una invitació personal. És una Paraula entenimentada, amarada de bondat i saviesa. “L'Esperit del Senyor reposarà damunt d'ell: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de fortalesa, esperit de coneixement i de reverència pel Senyor; esperit que li inspiri com reverenciar-lo. No jutjarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb rectitud a favor dels pobres. La seva paraula serà un flagell en el país, una sentència que farà morir el malvat. S'armarà de justícia, se cenyirà de fidelitat” (Is 11,2-5)
Hi ha moments en la vida que podem sentir-nos cridats a fer un canvi radical. Són situacions on percebem una crida interior que orienta a prendre un rumb diferent del que dúiem perquè intuïm que la vida pot tenir més sentit. Aquesta crida neix des de dins si tenim la capacitat d’escoltar-la. El silenci ens pot ajudar a escoltar el nostre interior i descobrir la crida que brolla dins nostre. Hem d’estar atents per saber descobrir aquests moments, escoltar-los i ser-ne fidels. "Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l'aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué "Veniu amb mi, i us faré pescadors d'homes". (Mt 4,18-19)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada