Els experts en
religions creuen el cristianisme, lluny d’esllanguir-se, està refent-se i coneix
una import revifalla. Sembla que l’individu contemporani, davant la feblesa
dels relats portadors de sentit, troben en les religions algunes de les respostes
que abans donaven les ideologies, especialment les prometeiques. En aquest
retorn al fet religiós l’individu modern cerca les respostes a les preguntes
existencials de sempre i un consol davant els sofriments que genera l’amplia
crisi de econòmica i de civilització. El cristianisme és percebut com una font
de sentit i per això en surt envigorit. Però, com que sota el cristianisme hi
ha moltes denominacions i tradicions, ¿quin cristianisme és atractiu als
individus en recerca de sentit?.
Sembla que, de
totes les famílies cristianes, els protestants evangèlics són els que recullen
el creixement més notable en els darrers anys. Resulta que els evangèlics són el
que mostren més capacitat d’adaptació a les necessitats religioses dels
individus d’avui. Aquesta adaptació els permet oferir diverses respostes
religioses construïdes a partir d’una visió sincrètica de l’experiència
religiosa i una encertada gestió dels aspectes emocionals d’aquesta. A partir d’una
adequada gestió dels sentiments els evangèlics captan els cristians d’altres
tradicions, i de forma molt notable a cristians catòlics. El cristianisme evangèlic,
en totes les seves múltiples i diverses variants, esdevé una religió útil per
aquest nou fenomen de construir una religió a la carta, segons les necessitats
de les persones.
Ara, quan l’Església
catòlica comença un procés de reflexió sobre la nova evangelització, cal conèixer
en profunditat aquesta realitat per evitar caure en la temptació d’importar les
seves estratègies com a salvavides per allunyar el perill de la marginació del
catolicisme. A l’horitzó dels catòlics es fa realitat el que el papa Benet XVI
ens demanà, ésser un minoria creativa.
El camí de la nova evangelització significa explorar la capacitat que té el
cristianisme d’aportar una esperança a una humanitat que cerca respostes vitals,
que vol ser feliç, que pateix unes condicions econòmiques que creen noves pobreses
i inseguretats. La minoria creativa ha de saber dirigir-se a aquestes persones que
volen es troben cercant motius d’esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada