dissabte, 9 de juny del 2018

Glosses per la vida quotidiana


Les propostes que aporten sentit a la vida donen gruix a la vida interior. En capces, no poden ser un seguit de prohibicions limitadores de la joia de viure. Les religions no haurien de ser uns decàlegs de lleis a seguir, sinó propostes orientades al bé de les persones i ajudar-les en l’art de la vida. “Jo he vingut perquè les meves ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir” (Jn 10,10)

El cristianisme al seu començament no era un religió plena de manaments i dogmes. Es limità al reconeixement de la primacia d’un únic Déu i la vivència de l’amor com a principi universal. Res més. Tot el demés estava supeditat a aquests dos preceptes. “El primer (manament) és aquest “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces. El segon és “Estima els altres com a tu mateix” No hi ha cap altre manament més gran que aquests.” (Mc 12,29-31)

En el nostre entorn hi ha múltiples ofertes que prometen la felicitat a l’instant, però són falsos anuncis ràpidament fonedissos davant de qualsevol adversitat. Hem de cercar allò que ens dóna sentit a la vida, amara l’esperit, ens fa estar en pau i es font de joia perdurable.

Cantant de goig
sortireeu a buscar l’aigua
de les fonts de salvació
(Is 12,3)

divendres, 8 de juny del 2018

Glosses per la vida quotidiana


Hem de ser humils i no pensar que som superiors als altres. Tothom és important en la construcció de la societat. Tota pedra fa paret, diu la dita. Així, cada persona ha de tenir un paper en la societat. Tal com digué Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen” (Mt 12,10-11)

Vivim envoltats d’ídols que ens distreuen i ens aparten dels aspectes importants de la vida. En les cultures religioses la idolatria és una falta greu perquè allunya d’allò que és important: Déu. Els diners i les riqueses són idolatries  modernes que anul·len l’esperit, ens fan egoistes i ens separen de l’amor als altres. “Porteu-me una moneda romana. Ells li portaren i Jesús els preguntà: “De qui és aquesta figura?” Li digueren: “Del Cèsar” Jesús els respongué: “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu”. (Mc 12, 15-17)

dijous, 7 de juny del 2018

L’Església catòlica i el nou govern socialista


La caiguda del Govern de Mariano Rajoy i l’ascens al poder de Pedro Sánchezha preocupat als sectors més conservadors de l’església espanyola. Hi ha expectativa sobre quina pot ser la seva agenda política. En un recent article al diari ABC “Llega Pedro Sánchez: preocupacions y oportunidades” s’identifiquen quins són els temes que haurien d’integrar la futura agenda de relacions entre el govern socialista i l’Església catòlica. Segons aquest article, l’Església catòlica espanyola, a més d’estar amoïnada per l’estabilitat política, el creixement econòmic i la resolució dels problemes amb Catalunya, considera que el nou Govern aporta noves preocupacions i algunes oportunitats. Segons aquest article el nou govern socialista inquieta per vàries raons: la classe de Religió, els Acords amb la Santa Seu, l'autofinançament de l'Església o l'escola concertada. En més d’una ocasió Pedro Sánchez, en el seu paper de dirigent socialista, ha manifestat la seva voluntat d'eliminar l'assignatura de Religió, doncs sosté que «cap religió confessional ha de formar part del currículum i de l'horari escolar». Prometia, així mateix, denunciar els acords internacionals entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol; caminar cap a l'autofinançament de l'Església, deia, acabant amb la possibilitat que els ciutadans destinin part dels seus impostos a l'Església a través de la casella de l'IRPF; exigir als centres concertats que segueixin els criteris de servei públic escolar i no finançar a l'educació diferenciada; una llei de consciència i de llibertat religiosa, etc...

La preocupació d’aquests sectors és relativa perquè consideren que la representació política que tenen els socialistes en Congrés no fa viable cap modificació legislativa en aquest sentit. A més, recorden que en l’etapa Zapatero, més enllà d’algunes topades verbals, els socialistes acordaren amb l'Església una modificació de l'acord econòmic, gens perjudicial per a l'Església. A més, qualsevol iniciativa en el camp educatiu, com pugui ser actuar contra l'educació diferenciada o la classe de Religió diverses sentències han donat la raó a l'Església catòlica i als centres que segreguen nens i nenes. També preocupen algunes iniciatives legislatives en tramitació en el Congrés dels Diputats i que trobaran en el nou Govern una major receptivitat per ser posades en marxa. És el cas, per exemple, de la llei que pretén legalitzar l'eutanàsia o la Llei LGTBI.

No tot són amenaces, aquests sectors també identifiquen oportunitats. L'acció social és un d'aquests camps en els quals hi ha marge per a l'acord entre l’Església catòlica i el govern socialista. Els acords són possibles, diuen, en camps com la proposta de renda mínima de Sánchez es situa en la mateixa línia de la proposta de Càritas o la creació d'un Comissionat contra la Pobresa Infantil. El tema ecològic  i l’atenció a l’asil, la migració i els refugiats són uns àmbits on també pot donar-se una coincidència d’objectius entre l’Església catòlica i el govern socialista. L’article d’ABC conclou que hi ha llums i ombres en les relacions amb el Govern i que no es pot oblidar el poc marge de maniobra que tindrà a causa als escassos suports amb què compten al Parlament. El temps dirà.

dimecres, 6 de juny del 2018

Hinduisme XVII - Centres vèdics Maharishi

Els centres vèdics Maharishi foren fundats per Maharishi Mahesh Yogi, nascut com Mahesh Prasad Varma a l'any 1917. Aquest guru creà una tècnica de meditació transcendental que es presenta com una tècnica de relaxació i repòs profund que serveix per millorar la qualitat de vida de les persones i de la societat. Aquesta tècnica consisteix en recitar un mantra durant vint minuts al matí i a la tarda. Maharishi afirma que la seva filosofia hinduista es basa en l'ensenyament d'Adi Shankara (788-820 després de Crist) i del seu propi mestre Swami Brahmananda Saraswati. Els medis de comunicació se'l considera introductor de les meditació transcendental a Occident i les seves tècniques les han fet servir milions de persones.

A l'any 1960 Maharishi Mahesh Yogi s'instal·la als Estats Units on comença a ensenyar la seva tècnica de meditació presentant-la com a "Ciència de la Intel·ligència Creativa" i com pensament és considera un moviment de regeneració espiritual. Aquest yogi adquirí fama mundial per la seva relació amb la contracultura dels anys 60 i la seva influència sobre The Beatles. Aquests músics, durant l'assistència a un curs de meditació transcendental a Rishikesh, India, escriviren la major part de les cançons del White Album (1968). La relació de Maharishi Mahesh Yogi amb els Beatles li donà molta projecció entre la joventut d'aquell temps.

A inicis dels anys 2000, Maharishi Mahesh Yogi difon la idea de l'arquitectura vèdica en armonia amb la salut i consonància amb la natura.

dimarts, 5 de juny del 2018

Hinduisme XVI - Sathya Sai Baba,

Sathya Sai Baba, de nom real Sathyanarayana Raju (1926) es un guru que viu al su de l’India on es considerat un lider religiós, una persona que és bona i fa miracles. La seva doctrina religiosa es basa en l’anunci de la regeneració espiritual de la humanitat a través de la pràctica de la veritat, la rectitud, la pau, al no violència i l’amor diví. L’any 1950 inaugurà el ashram anomenat Prashanti Nilayam (la morada de la pau suprema) que els seus seguidors construïren a prop del seu poble natal. Aquest centre s’ha convertit en un lloc de culte i peregrinació dels seguidors de Sai Baba. Els diveros ashram que aquesta escola té repartits per tot el món són llocs de meditació per tal d’aprofundir la fe de les persones independentment de quina tradició religiosa sigui.

Els seguidors de Sai Baba consideren que ell es un vertader Avatar, expressió india que significa manifestació directa de la Gràcia Divina o encarnació terrestre de Visnú. Els seguidors de Sathya Sai Baba donen una gran importància a l'educació dels joves.

dilluns, 4 de juny del 2018

¿Qui són els vertaders supremacistes?



La reacció unionista al nomenament de Quim Torra com a president de la Generalitat ha estat furibunda. Ha estat acusat des de nazi fins a supremacista. La primera acusació resulta sorprenent.  L’ocurrència de l’insult d’Alfonso Guerra, convertit avui en una caricatura del bon polític que fou, a més de ser un signe evident de mala educació, ofèn la memòria d’aquelles persones que foren reprimides fins a l’extrem de la mort per part dels nazis alemanys. El segon insult, el de supremacista, torna a ser una paraula repetida a manera de mentre que té ampli ressò mediàtic però que, en l’era de la post-veritat, és un enunciat buit de contingut. El supremacisme, i pel context, el supremacisme blanc tal com l’entén la sociologia moderna és un corrent de pensament racista que creu que la raça blanca, definida mitjançant criteris acientífics, hauria de tenir el control sobre les altres races per raó de la seva "superioritat".

Els unionistes oposats al president Torra poden criticar-li les seves piulades i alguns dels seus escrits però, al fer-ho han de tenir rigor i no  cercar l’efectivitat mediàtica. Els pensament de Quim Torra és el que és, però, en cap cas, es situa en l’orbita intel·lectual dels criteris del white supremacy que li atribueixen els unionistes. Els fets ajuden a aclarir el que pensen les persones. ¿Creuen, sincerament, els exaltats unionistes que es poden acusar al president de la Generalitat de tenir criteris supremacistes quan ha anomenat a Chakir El Homrani Lesfar conseller de Treball, Afers Socials i Famílies? Chakir El Homrani Lesfar, català de neixament, prové d’una família marroquina immigrant, i és l’exemple clar de la bondat del sistema d’integració practicat a Catalunya fonamentat en la immersió lingüística i la interacció social, ambdós criteris fortament combatuts políticament pels unionistes. Per més d’una declaració d’alguns representants d’aquests sectors penso que ells són els vertaders supremacistes.

diumenge, 3 de juny del 2018

El remei és la concòrdia

Tot seguit publico la meva intervenció en el recent acte El remei és la concòrdia organitzat per e-cristians a la parròquia de santa Maria del Remei al barri de les Corts de Barcelona. Agraeixo la seva invitació  perquè em permeté explicar, a través de lectures d’escrits altres persones, alguns suggeriments per avançar en el camí de la concòrdia. Perquè crec fermament, com escriví en el seu moment Stefan Zweig, “El nostre món té espai per a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". Animat per aquest desig vaig acceptar l’amable invitació per participar en aquest acte, juntament amb altres persones, que representàvem la pluralitat de mirades cristianes sobre la concòrdia a Catalunya avui. La meva intervenció consistí en la lectura d’una nota del bisbes de la Tarroconense, un resum de la homilia del monjo de santa Maria de Montserrat, Josep Miquel Bausset i, per acabar, unes paraules del papa Francesc.

“Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.

Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més característic.

Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia. I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.

El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat. Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera d’actuar.

Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n. 11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al proïsme».

Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble”. (Nota del bisbes de la Tarrgonense, Tarragona 11 de maig de 2017)

Faig meves les paraules pronunciades pel monjo de santa Maria de Montserrat, Josep Mique Bausset, pronunciades en la homilia de la missa conventual del 4 de març de 2018.

“Com Jesús, també avui l’Església ha de denunciar els qui profanen el Temple de Déu, que és cada home i cada dona. L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat, com si no passés res i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció” (...) “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel·lió i de sedició, quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat? Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre, quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial? No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat” (...) " Jesús no va mirar cap a un altre costat i per això expulsà els mercaders del Temple. L’Església tampoc no pot mirar cap a un altre costat”.

Voldria acabar amb unes paraules pronunciades del papa Francesc en el seu viatge apostòlic a Egipte a finals d’abril de 2017: “Enmig de tants motius per desanimar-se, de nombrosos profetes de destrucció i de condemna, de tantes veus negatives i desesperades, sigueu una força positiva, sigueu la llum i la sal d'aquesta societat, la locomotora que empeny el tren cap endavant, portant-ho cap a la meta, set sembradors d'esperança, constructors de ponts i artífexs de diàleg i de concòrdia”