Tot seguit publico la meva
intervenció en el recent acte El remei és
la concòrdia organitzat per e-cristians
a la parròquia de santa Maria del Remei al barri de les Corts de Barcelona. Agraeixo
la seva invitació perquè em permeté explicar,
a través de lectures d’escrits altres persones, alguns suggeriments per avançar
en el camí de la concòrdia. Perquè crec fermament, com escriví en el seu moment
Stefan Zweig, “El nostre món té espai per
a moltes veritats i no només per a una, i simplement si les persones
volguessin, podrien conviure unes amb les altres ". Animat per aquest
desig vaig acceptar l’amable invitació per participar en aquest acte, juntament
amb altres persones, que representàvem la pluralitat de mirades cristianes
sobre la concòrdia a Catalunya avui. La meva intervenció consistí en la lectura
d’una nota del bisbes de la Tarroconense, un resum de la homilia del monjo de
santa Maria de Montserrat, Josep Miquel Bausset i, per acabar, unes paraules del
papa Francesc.
“Els Bisbes de Catalunya, en el moment que està vivint el nostre país i en
els plantejaments de futur que s’estan debatent, amb respecte per les diverses
sensibilitats que es van expressant, demanem que es fomenti i promogui la
cultura del diàleg. «Hi ha una paraula -diu el papa Francesc- que mai no ens
hem de cansar de repetir i sobretot de donar-ne testimoni: diàleg». Pensem que
és un moment important perquè els governants i els agents socials facin gestos
valents i generosos en favor del diàleg i la concòrdia.
Com a bisbes sempre estarem compromesos a cercar la comunió i el respecte
mutu, i creiem que és el que podem demanar a tothom. Ens sentim hereus de la
llarga tradició dels nostres predecessors, que els portà a afirmar la realitat
nacional de Catalunya i alhora ens sentim urgits a reclamar de tots els
ciutadans l’esperit de pacte i d’entesa que conforma el nostre tarannà més
característic.
Volem recordar un cop més que «defensem la legitimitat moral de totes les
opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de
les persones i dels pobles, i que recerquin amb paciència la pau i la justícia.
I encoratgem el camí del diàleg i l’entesa entre totes les parts interessades a
fi d’assolir solucions justes i estables, que fomentin la solidaritat i la
fraternitat. El futur de la societat catalana està íntimament vinculat a la
seva capacitat per a integrar la diversitat que la configura» («Al servei del
nostre poble», 2011, n. 5). Per això creiem humilment que convé que siguin
escoltades les legítimes aspiracions del poble català, per tal que sigui
estimada i valorada la seva singularitat nacional, especialment la seva llengua
pròpia i la seva cultura, i que es promogui realment tot allò que porta un
creixement i un progrés al conjunt de la societat, sobretot en el camp de la
sanitat, l’ensenyament, els serveis socials i les infraestructures.
El veritable progrés dels pobles exigeix també l’eradicació de la
corrupció. És absolutament prioritari i just que en tots els àmbits públics del
conjunt de l’Estat es combati la corrupció, que tant de mal fa a la societat.
Ens dol i ens avergonyeix que la corrupció s’hagi pogut convertir en quelcom
natural –com afirma el papa Francesc- fins al punt d’arribar a constituir una
pràctica habitual en les transaccions comercials i financeres, en els
contractes públics o en moltes negociacions que impliquen agents de les
administracions públiques. Cal un esforç decidit per canviar aquesta manera
d’actuar.
Tal com es diu en el document «Església, servidora dels pobres» (2015, n.
11), «és necessari que es produeixi una veritable regeneració moral a nivell
personal i social i, com a conseqüència, una major estima pel bé comú, que
sigui veritable recolzament per a la solidaritat amb els més pobres i
afavoreixi l’autèntica cohesió social. Aquesta regeneració neix de les virtuts
morals i socials, s’enforteix amb la fe en Déu i la visió transcendent de
l’existència, i condueix a un irrenunciable compromís social per amor al
proïsme».
Finalment, demanem als catòlics de totes les opcions polítiques que siguin
instruments de pau i concòrdia enmig de la societat catalana, i no deixin de
pregar el bon Déu per «una pau cristiana i perpètua» del nostre poble”. (Nota del bisbes de la Tarrgonense, Tarragona 11 de maig de 2017)
Faig meves les paraules
pronunciades pel monjo de santa Maria de Montserrat, Josep Mique Bausset,
pronunciades en la homilia de la missa conventual del 4 de març de 2018.
“Com Jesús, també avui l’Església ha de denunciar els qui profanen el
Temple de Déu, que és cada home i cada dona. L’Església, com Jesús, no pot
mirar cap a un altre costat, com si no passés res i ha de denunciar la mentida,
la injustícia i la corrupció” (...) “És normal que hi hagi líders socials i
polítics en presó preventiva acusats de rebel·lió i de sedició, quan Amnistia
Internacional ha demanat la seva llibertat? Va ser normal la violència que es
va produir l’1 d’octubre, quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a
excessiva la força policial? No és injust que una part del govern legítim de
Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat” (...) " Jesús no va mirar cap
a un altre costat i per això expulsà els mercaders del Temple. L’Església
tampoc no pot mirar cap a un altre costat”.
Voldria acabar amb unes paraules
pronunciades del papa Francesc en el seu viatge apostòlic a Egipte a finals d’abril
de 2017: “Enmig de tants motius per
desanimar-se, de nombrosos profetes de destrucció i de condemna, de tantes veus
negatives i desesperades, sigueu una força positiva, sigueu la llum i la sal
d'aquesta societat, la locomotora que empeny el tren cap endavant, portant-ho
cap a la meta, set sembradors d'esperança, constructors de ponts i artífexs de
diàleg i de concòrdia”
