Les propostes que aporten sentit a la vida donen gruix a la vida interior. En
capces, no poden ser un seguit de prohibicions limitadores de la joia de viure.
Les religions no haurien de ser uns decàlegs de lleis a seguir, sinó propostes
orientades al bé de les persones i ajudar-les en l’art de la vida. “Jo he vingut perquè les meves ovelles
tinguin vida, i en tinguin a desdir” (Jn 10,10)
El cristianisme al seu començament no era un religió plena de manaments i
dogmes. Es limità al reconeixement de la primacia d’un únic Déu i la vivència
de l’amor com a principi universal. Res més. Tot el demés estava supeditat a
aquests dos preceptes. “El primer
(manament) és aquest “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és
l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot
el pensament, amb totes les forces. El segon és “Estima els altres com a tu
mateix” No hi ha cap altre manament més gran que aquests.” (Mc
12,29-31)
En el nostre entorn hi ha múltiples ofertes que prometen la felicitat a
l’instant, però són falsos anuncis ràpidament fonedissos davant de qualsevol
adversitat. Hem de cercar allò que ens dóna sentit a la vida, amara l’esperit,
ens fa estar en pau i es font de joia perdurable.
Cantant de goig
sortireeu a buscar
l’aigua
de les fonts de
salvació
(Is 12,3)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada