Alliberar-se del pecat

El pecat ens anul·la, per això ens hem d’alliberar del pecat “el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat” (Rm 6,6-7). Sant Pau segueix reflexionant sobre el pecat i diu: “ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions. No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé. El pecat ja no tindrà cap domini damunt vostre. Vosaltres ja no esteu sota la Llei, sinó sota la gràcia” (Rm 6,12-14).

El pecat empresona i bloqueja la capacitat de fer el bé. El pegat representa la negació del bé i aquesta actitud està present en el mateix cor de les persones. El mateix Sant Pau creu que les persones voldrien fer el bé “però alhora constato això: només sóc capaç de fer el mal. Si segueixo la raó, m'agrada de complir la llei de Déu, però veig en els membres del meu cos una altra llei que combat contra la llei de la meva raó i em té presoner: és la llei del pecat que porto dintre meu. Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m'alliberarà d'aquest cos que em duu a la mort? (Rm 7,21-25). La resposta de Sant Peu és Jesucrist el qual ha vençut la mort i el pecat.

Josep Maria Torras Homet

Avui és un dia trist, en el cas que puguin haver-hi dies més tristos dels que estem vivint. Aquest dimecres 6 de maig de 2020 s’ha mort l’escalador Josep Maria Torras Homet. Un artista de l’escalada montserratina. Han estat 94 anys de vida intensa i feliç. En Josep Barberà, una altra llegenda montserratina, el definí com “un dels homes que més ha recorregut les roques montserratines”. Com han dit alguns dels grans escaladors vius, Armand Ballart, “s’ha mort un dels gran” o en Manuel Punsola “ens ha deixat un mestre, un amic per a molts i una icona irrepetible del nostre Alpinisme”. En Josep Maria, amb el seu amic Joan Nubiola, formaren la cordada mítica montserratina Torras-Nubiola, autora de moltes primeres ascensions dels cims més emblemàtics de Montserrat. Com molt bé ha escrit en Manuel Punsola “ni un mot mes, tan sols les estrofes, l'elegia del poeta, per en Josep Maria Torras i Homet”. Només un record viu. La seva mort no ha tingut cap menció en les notícies del dia. Això sí, han informat de la mort d’un cantant americà força desconegut pel gran públic. Tanta ignorància comunicativa resulta preocupant i dol.

Vaig conèixer en Josep Maria en una trobada del grup Cavall Bernat i anàrem coincidint alguns cops després en noves trobades o en actes relacionats amb l’alpinisme. Després d’un temps de no tenir-hi relació vaig parlar amb en Josep Maria varis vegades arran d’una nota que estava preparant sobre el Timbaler del Bruc i el Timbal on ell, juntament amb el seu gran amic Joan Nubiola, tenien una singular via oberta l’any 1951 que complementa l’enginyosa via de la xemeneia dels germans Estorach i Navarro feta l’any 1949. A partir de la primera trucada parlàrem en diverses ocasions perquè era un pou d’informació inesgotable. La darrera trucada fou el 6 de març per agrair-li uns fulls que m’havia enviat i concertar una trobada. Guardo el sobre, mida quartilla escrit amb màquina d’escriure antiga i de forma pulcre, com un tresor. Li havia demanat diversos aclariments sobre algunes ascensions i em va respondre generosament. La informació sobre les primeres agulles ocupa vàries pàgines. Lamentablement, pocs dies després la pandèmia ens confinà, ell a Castellar del Vallès i jo a Barcelona, i tots els plans s’anaren en orris.

En Josep Maria tenia anècdotes incommensurables. Pot ser la mes curiosa, que ell explicava amb tota la vehemència del món, fou l’ascensió en solitari a l’agulla Lluís Estasen d’Ecos el 4 de maig de 1952. A l’arribar el cim, tot content per haver fet el que pensava que era la primera ascensió a aquest agulla, trobà el pedró del cim una tarja de visita de Lluís Estasen amb la data del 6 de març de 1927. Per això, decidí  batejar aquesta agulla, fins aquells moments sense nom, com agulla Lluís Estasen. També comentava tot rient l’anècdota prou coneguda que ni ell ni en Nubiola mai compraven el bitllet de tren que els duia a Montserrat, i corrien els vagons amunt i avall per escapolir-se del revisor i això els servia d'escalfament abans d’escalar.

La irreparable mort se’ns ha endut un gran home, ple de vida i de lleialtat. Segur que en aquest moment de la seva partença els cims coronats de Montserrat cantaran la seva desaparició i les rialles de Joan Nubiola, allà on es trobi, acolliran el seu esperit que perdurarà per sempre en la memòria dels seus amics. I en aquest lloc imaginari on record és inesgotable retrobarà els seus vells companys de cordada: l’Ignasi Capeta i en Joan Nubiola. Tots tres, astuts creadors de les mítiques ascensions de les CNT, tornaran a encimbellar-se per cada una de les agulles del país del més enllà i des dels cims de cadascuna d’elles reviuran els records de les seves cordades.

Comprendre la resurrecció

Entre els cristians confessar i comprendre la resurrecció és una experiència no exempta d’alguna dificultat, especialment quan es vol emmarcar-la dins la lògica de la racionalitat moderna i es vol fer comprensible a persones que no tenen fe. En el seu moment va ajudar-me a entendre el sentit de la resurrecció un comentari que vaig escoltar, ja fa anys, sobre l’evangeli que explica la resurrecció de Llàtzer tal com s’explica en l’evangeli de Joan 1,1-44.

Jesús i els deixeble reben la notícia que l’amic Llàtzer, el germà de Marta i Maria, era mort. La reacció primària dels deixebles l’exemplifica Tomàs quan diu “anem-hi també nosaltres i morim amb ell!”. Però Jesús no s’atura en el que feia i poc dies després va a casa de Llàtzer. Quan s’hi atansen Marta que “va saber que Jesús arribava, sortí a rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis”. Marta confessa que Jesús és vida. Aquí comença a desvetllar-se el sentit de la resurrecció: la trobada amb Jesús dóna la vida.

És en aquesta trobada personal amb Jesús quan la resurrecció esdevé un coneixement interior d'una nova vida, és l'experiència del ressuscitat: abans era mort però ara he nascut a una nova vida. Perquè en la seqüència present en l’afirmació de Marta: "si haguessis estat aquí" - "Déu et concedirà tot el que li demanis" la resposta que dóna Jesús és clara "Jo sóc la resurrecció i la vida, qui creu en mi, viurà, encara que mori, i tot aquell que viu i creu en mi, no morirà eternament". Així, al final de tota la seqüència anterior, es resol el conflicte entre la vida i la mort amb el triomf de la vida triomfa sobre la mort quan Jesús diu: “Llàtzer, surt a fora". I Llàtzer es posà a caminar.

Un dia en la vida de Jesús

Recordo que en els exercicis de Sant Ignasi es proposa reflexionar i incorporar interiorment el que podia fer Jesús en una jornada. Per fer-ho, es recomanava llegir a Marc capítol 1 versets 21-39. És el text que parlar de la guarició de la sogre de Pere i, a partir d’aquest fet, s’explica per sobre que podia haver estat un dia en la vida de Jesús. Aquest text ens presenta un Jesús que es mou entre la contemplació i el compromís. El mateix podem fer cada persona. Nosaltres mateixos podem assumir aquesta actitud en la vida. Combinar el coneixement intern del Senyor i a la vegada assumir compromisos en la nostre història, personal i social.

Per tal d’ajudar a comprendre millor el sentit de tot això es recomana llegir el text anterior i meditar-lo a partir dels següents textos:

     Rm 12,1-2. En aquest text cal fixar-se en el que fa Jesús.

     Jo 4,21-24. En aquest text veiem per on es mou Jesús.

     Jo 4,34. Es part del diàleg de la samaritana i es permet descobrir quines són les actituds de Jesús.

Aquests textos permeten descobrir quin és l'esperit que condueix a Jesús, el qual ha d'ésser el nostre; i quines són les forces interiors que el porten a actuar. La meditació dels textos ens permeten descobrir l’harmonia entre l'esperit de Jesús i el Crist històric. Això ho podem resumir com l'equilibri entre la pneumatologia i la cristologia. La veritat és la paraula i la vida de Jesús il·luminada pel seu esperit. Les experiències espirituals cal contrastar-les amb la vida de Jesús per evitar caure en el pietisme desencarnat. Gràcies a la referència a l'esperit s’estimula la creativitat i s'evita caure en el dogmatisme

És urgent saber on som

No les tinc totes. No hem vençut la pandèmia i de sobte, mig país ha sortit al carrer sense mascaretes, sense guardar les distàncies socials al crit de “Viva la Virgen”. Sense saber quanta gent està infectada o immunitzada hi hagut una tornada accelerada a la normalitat. La idea de les franges horàries és encertada, el que passa que pot ser la segmentació no és la millor segons les dimensions dels barris. Clar, com que l’autoritat central ho programa el seu desconeixement de la realitat local és total. La centralització de la planificació i de les decisions és el que està fent que el nostre país estigui al capdamunt de la llista mundial d’infectats i morts. Els números semblen demostrar que les coses no s’han fet bé.

Els tests no arriben, a tothom que ho necessita, bé perquè està en primera línia de l’assistència sanitària als malats del Covi-19, bé atenent a la gent gran de les residències. Les mesures de desconfinament semblen més dictades des de la lògica política que la sanitària. La necessitat dels governants de trobar un equilibri entre salut i economia pot portar a prendre decisions inapropiades per precipitades. Mentre el coronavirus segueixi dempeus no es pot baixar la guàrdia. Mentre no es sàpiga l’estat de salut de la població costa sortir de casa, hem costa a mi aventurar-me a recuperar les relacions socials normals. Trobo il·lusori aquest pla esgraonat de tornada a la normalitat. Ara per ara, sóc escèptic i no compro el relat de la nova normalitat. Ho considero un engany que amaga la incapacitat de saber quin és el nostre estat de salut en relació al Covid-19.

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en un temps ple d’ofertes de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre.

Glosses per la vida quotidiana” (Jn 6,48-51)

Hi ha molts cops que per més que mirem no entenem el que estem veient. La comprensió de les coses no depèn del que vegin els nostres ulls, sinó de la nostra capacitat d’enteniment. Necessitem tenir serenor d’esperit i claror de mirada per poder adquirir un enteniment nou que ens ajudi a comprendre el sentit dels esdeveniments. “Quan Saule s'aixecà de terra, per més que obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia”. (Ac 9,8-20)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Sense l’esperança la finitud de la vida s’imposa i tanca la profunditat del futur. Necessitem de l’esperança per sortir cada dia al carrer i atendre el compliment de les nostres utopies, somnis i desitjos imaginats per fer un món millor. Hem de confiar en les esperances de les petites coses. “Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!” (Lc 1,45)

Rebem moltes propostes que prometen la felicitat ràpida, ara i aquí. Són camins de salvació exprés. Però res del que ofereixen és sòlid. Aquestes promeses es desfan davant del primer envit. Necessitem menjar el pa que dóna vida i alimenta l’esperit. Necessitem veure aquella aigua que calma realment la set.

“En tu, Senyor, m'emparo,

que no en tingui un desengany.

Treu-me del perill, tu que ets bo,

escolta'm, no triguis a alliberar-me;

sigues el meu castell inexpugnable,

la meva roca salvadora.

Ets per a mi penyal i plaça forta;

guia'm, encamina'm per amor del teu nom,

treu-me del llaç que m'han parat,

ets tu qui em defensa”.

(Salm 31/30,2-5)

En aquests moments de patiment, de desconsol i desconcert necessitem trobar estones d’asserenament per consolar l’esperit. Cal trobar la pau interior capaç de sostenir la nostra esperança. Cada dia podem dedicar estones a contemplar el que ens passa i meditar sobre el seu sentit contrastant-lo amb les nostres fonts de veritat.  “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera”. (Mt 11,28-30)