Entre els cristians confessar i
comprendre la resurrecció és una experiència no exempta d’alguna dificultat,
especialment quan es vol emmarcar-la dins la lògica de la racionalitat moderna
i es vol fer comprensible a persones que no tenen fe. En el seu moment va
ajudar-me a entendre el sentit de la resurrecció un comentari que vaig
escoltar, ja fa anys, sobre l’evangeli que explica la resurrecció de Llàtzer
tal com s’explica en l’evangeli de Joan 1,1-44.
Jesús i els deixeble reben la
notícia que l’amic Llàtzer, el germà de Marta i Maria, era mort. La reacció
primària dels deixebles l’exemplifica Tomàs quan diu “anem-hi també nosaltres i morim amb ell!”. Però Jesús no s’atura en
el que feia i poc dies després va a casa de Llàtzer. Quan s’hi atansen Marta
que “va saber que Jesús arribava, sortí a
rebre'l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: --Senyor, si haguessis
estat aquí, no s'hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu
et concedirà tot el que li demanis”. Marta confessa que Jesús és vida. Aquí
comença a desvetllar-se el sentit de la resurrecció: la trobada amb Jesús dóna
la vida.
És en aquesta trobada personal
amb Jesús quan la resurrecció esdevé un coneixement interior d'una nova vida,
és l'experiència del ressuscitat: abans era mort però ara he nascut a una nova
vida. Perquè en la seqüència present en l’afirmació de Marta: "si haguessis estat aquí" - "Déu et concedirà tot el que li demanis"
la resposta que dóna Jesús és clara "Jo sóc la resurrecció i la vida, qui
creu en mi, viurà, encara que mori, i tot aquell que viu i creu en mi, no
morirà eternament". Així, al final de tota la seqüència anterior, es
resol el conflicte entre la vida i la mort amb el triomf de la vida triomfa
sobre la mort quan Jesús diu: “Llàtzer,
surt a fora". I Llàtzer es posà a caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada