Vivim en un temps ple d’ofertes
de felicitat ràpida. Hi ha una gran oferta de camins per ser feliços. La
majoria d’ells situen l’individu en el centre de tot. Aquest elogi de
l’individualisme ens fa perdre la perspectiva dels altres. El camí de la
verdadera felicitat neix de la descoberta de les altres persones i el valor que
tenen en la nostra vida. Ningú és una illa. “Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el
desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el
qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest
pa, viurà per sempre.
Glosses per la vida quotidiana” (Jn 6,48-51)
Hi ha molts cops que per més que
mirem no entenem el que estem veient. La comprensió de les coses no depèn del
que vegin els nostres ulls, sinó de la nostra capacitat d’enteniment.
Necessitem tenir serenor d’esperit i claror de mirada per poder adquirir un
enteniment nou que ens ajudi a comprendre el sentit dels esdeveniments. “Quan Saule s'aixecà de terra, per més que
obria els ulls, no veia res. Ells l'agafaren per la mà i el van portar fins a
Damasc. Estigué tres dies sense veure-hi, i no menjava ni bevia”. (Ac
9,8-20)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada