No les tinc totes. No hem vençut
la pandèmia i de sobte, mig país ha sortit al carrer sense mascaretes, sense
guardar les distàncies socials al crit de “Viva la Virgen”. Sense saber quanta
gent està infectada o immunitzada hi hagut una tornada accelerada a la
normalitat. La idea de les franges horàries és encertada, el que passa que pot
ser la segmentació no és la millor segons les dimensions dels barris. Clar, com
que l’autoritat central ho programa el seu desconeixement de la realitat local
és total. La centralització de la planificació i de les decisions és el que
està fent que el nostre país estigui al capdamunt de la llista mundial d’infectats
i morts. Els números semblen demostrar que les coses no s’han fet bé.
Els tests no arriben, a tothom
que ho necessita, bé perquè està en primera línia de l’assistència sanitària als
malats del Covi-19, bé atenent a la gent gran de les residències. Les mesures
de desconfinament semblen més dictades des de la lògica política que la
sanitària. La necessitat dels governants de trobar un equilibri entre salut i
economia pot portar a prendre decisions inapropiades per precipitades. Mentre
el coronavirus segueixi dempeus no es pot baixar la guàrdia. Mentre no es
sàpiga l’estat de salut de la població costa sortir de casa, hem costa a mi
aventurar-me a recuperar les relacions socials normals. Trobo il·lusori aquest
pla esgraonat de tornada a la normalitat. Ara per ara, sóc escèptic i no compro
el relat de la nova normalitat. Ho considero un engany que amaga la incapacitat
de saber quin és el nostre estat de salut en relació al Covid-19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada