diumenge, 3 de maig de 2020

És urgent saber on som


No les tinc totes. No hem vençut la pandèmia i de sobte, mig país ha sortit al carrer sense mascaretes, sense guardar les distàncies socials al crit de “Viva la Virgen”. Sense saber quanta gent està infectada o immunitzada hi hagut una tornada accelerada a la normalitat. La idea de les franges horàries és encertada, el que passa que pot ser la segmentació no és la millor segons les dimensions dels barris. Clar, com que l’autoritat central ho programa el seu desconeixement de la realitat local és total. La centralització de la planificació i de les decisions és el que està fent que el nostre país estigui al capdamunt de la llista mundial d’infectats i morts. Els números semblen demostrar que les coses no s’han fet bé.

Els tests no arriben, a tothom que ho necessita, bé perquè està en primera línia de l’assistència sanitària als malats del Covi-19, bé atenent a la gent gran de les residències. Les mesures de desconfinament semblen més dictades des de la lògica política que la sanitària. La necessitat dels governants de trobar un equilibri entre salut i economia pot portar a prendre decisions inapropiades per precipitades. Mentre el coronavirus segueixi dempeus no es pot baixar la guàrdia. Mentre no es sàpiga l’estat de salut de la població costa sortir de casa, hem costa a mi aventurar-me a recuperar les relacions socials normals. Trobo il·lusori aquest pla esgraonat de tornada a la normalitat. Ara per ara, sóc escèptic i no compro el relat de la nova normalitat. Ho considero un engany que amaga la incapacitat de saber quin és el nostre estat de salut en relació al Covid-19.

Cap comentari:

Publica un comentari