Glosses per la vida quotidiana

La pregària i la confiança es donen la ma. Quan preguem obrim el cor a esperar confiadament obtenir el fruit de la nostra intercessió. No hem d’esperar cap resultat màgic ni unes conseqüències espectaculars. La pregària es viu com una experiència interior de cercar la força, la llum i la perseverança que ens permetran aconseguir allò que desitgem o assumir serenament els nostres fracassos. “I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà, perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren” (Lc 11,9-10)

És diu que les lleis són per complir-les. Cert. Sempre que siguin justes. El valor de la llei no està en la norma, ni en el seu compliment, sinó en el bé que vol aconseguir. Les lleis són obres humanes i com a tal es poden perfeccionar o ser injustes sinó estan orientades al bé superior. La maledicció de la llei és atendre a la seva lletra i no al seu esperit. “Ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè, segons diu l'Escriptura, viurà el qui és just per la fe; la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe” (Ga 3,11-12)

Glosses per la vida quotidiana

Darrera una petició hi ha sovint l’actitud d’humilitat de qui es sent necessitat de demanar una ajuda. Qui demana ho fa confiant en que serà escoltat i la seva causa atesa. No hem de ser orgullosos i hem d’acceptar que, en més d’una ocasió, ens cal recórrer a la benvolença dels altres. També hem de saber escoltar atentament per conèixer les peticions que altres persones ens poden fer a nosaltres. Vivim en societat i tots, tard o d’hora, ens necessitem. “Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà; perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba, i a qui truca, li obren” (Mt 7,7-8)

Massa sovint la vida ens fa anar atrafegats. Sembla que el món es pugui acabar a l’instant següent. El neguit de la immediatesa ens pertorba i ens deixa insatisfets perquè tenim la sensació de perdre’ns els aspectes més importants de l’existència. Aquest neguit vital ens impedeix acostar-nos als altres, fer-nos propers a les seves esperances i junts seguir pel camí de la vida. “Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària” (L 10,41-42)

La pregària ajuda a viure la vida amb major profunditat. Ens acosta al sentit íntima de l’existència i ens apropa als altres. La pregària ha de sortir del cor i ens ha de tornar a la vida quotidiana fent-nos més atents a les necessitats de les altres persones. “Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. Dóna'ns cada dia el pa que necessitem; perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació”  (Lc 11,2-4).

Glosses per vida quotidiana

Més d’un cop podem tenir la sensació d’incomprensió social quan proclamem les nostres conviccions. Hem de procurar ser coherents malgrat que les nostres actuacions puguin ser interpretades com si anéssim a contracorrent. Probablement, serem valorats com a signes de contradicció. Però hem de reiterar amb fets i paraules la força del que creiem. “Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. 4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí” (Lc 10,3-4) 

Les persones, per estar en pau amb nosaltres mateixos, han d’aprendre dels infants. Aquests són senzills, humils, no tenen aspiracions de grandesa, són francs i transparents. Sinó tenim aquestes actituds, difícilment serem feliços i farem feliços als altres. Si fem això, la felicitat vindrà a trobar-nos i farà estada en nosaltres. “Si no torneu a ser com els infants, no entrareu pas al Regne del cel. Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel” (Mt 18,3-4)

Glosses per la vida quotidiana

 Les persones tenim tendència a fer capelletes amb els afins al nostre pensament. Acostumen a construir grups tancats, excloents i exclusivistes. Podem caure fàcilment en la temptació de sentir-nos en possessió del bé i condemnem als demés per no estar alineats amb el nostre pensament. Error. La realitat humana és diversa, plena d’interaccions entre les persones i tossudament decidida a ensenyar-nos que el bé el construïm entre tots. “Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres. Jesús els respongué: No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres” (Lc 9,49-50).

L’amor a les persones té moltes manifestacions. Una d’elles és l’acolliment i el respecte al altres. La fidelitat en l’amor exigeix constància i respecte, accessibilitat i proximitat. Qui estima està sempre al costat i a prop de l’estimat. Qui estima enforteix el seu esperit i creix interiorment.

• “Em prosterno davant el santuari
• i enalteixo el teu nom,
• perquè estimes i ets fidel:
• les teves promeses sobrepassen
• el que havíem sentit de tu.
• Quan jo t'invocava, m'has escoltat,
• has enfortit la meva ànima”
• Salm 138 (137),2-3

El seguiment de la causa de Jesús comporta despreniment de tot allò que ens impedeixi acollir l’amor als altres. És una invitació a viure en la dinàmica del provisional i valorar l’excel·lència de la simplicitat. Hem d’aprendre anar lleugers d’equipatge per poder-nos donar en plenitud a fer el bé. “Mentre feien camí, un li digué: Et seguiré arreu on vagis. Jesús li respongué: Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l'home no té on reposar el cap” (Lc 9, 57-58)

Hilari Raguer

S’ha mort el pare Hilari Raguer i Sunyer, monjo de santa Maria de Montserrat. Un home bo i savi. Persona de trajectòria personal sòlida construïda a partir del compromís actiu amb l’Església catòlica, la democràcia, les llibertats nacionals de Catalunya i la recerca continua de la veritat. Ha estat un bon amic. Durant anys he tingut la sort de gaudir del seu afecte i sincera amistat.

El pare Raguer fou un historiador vocacional, seriós i rigorós. El seus estudis sobre Ciència Política ampliaren el seu horitzó intel·lectual d’erudit. La profunditat i minuciositat en l’anàlisi ha fet imprescindibles les seves obres sobre diversos aspectes de Catalunya i Espanya, així com la història eclesiàstica. La seva anàlisi de les relacions d’una part de l’Església catòlica espanyola amb el franquisme és bàsica per entendre una part de la història del nostre país.

La seva gran profunditat interior fou conreada per l’esperit benedictí que el guià en tota la seva vida. Sabé compaginar la llibertat d’esperit amb l’obediència pròpia de tot monjo. Era un gran amant de la llibertat. Déu donà a les persones la llibertat per escollir el bé o el mal. La pregària viva l’ajudà a discernir el bé des de la llibertat personal. La seva vida interior pouà en la millor tradició monàstica amarada de llargues lectures dels llibres sagrats i la pregària. Les seves obres espirituals i teològiques així ho demostren. Els seus estudis sobre el salms són magistrals i tot un referent pel guiatge espiritual. Molta gent recorda avui el pare Raguer per les seves obres històriques, però la seva vocació íntima foren els estudis bíblics.

Fou una persona d’una mirada clara i pensament obert. Els seus ulls blaus donaven lluminositat a la seva mirada. Conversador excel·lent. Parlava baixet i donava la impressió que arrossegava les paraules per fer-les més entenedores. Era un encant escoltar-les i, fins i tot quan parlava molt baixet, s’entenia tot el que deia. Estimava molt als seus germans i a la seva família monàstica. Tenia una memòria prodigiosa i se’n recordava de tots els detalls, fins i tot els meus petits. Calia estar molt atent per captar la finor de les seves anàlisis. La seva dilatada i complexa vida ha arribat a la fi. Preguem perquè tingui un repòs etern i que des del cel intercedeixi pel nostre caminar per la vida.

Glosses per la vida quotidiana

La societat ens empeny a viure intensament el present, sense massa perspectiva de futur i amb un oblit intencionat del passat. Hem de defensar la memòria en contra l’amnèsia del temps viscuts que ens impedeix fer vius els records. Som hereus d’històries passades que, cada una d’elles, donen sentit del que som. “

“Les paraules són pura rutina

i no val la pena de parlar;

l'ull no s'acontenta del que veu

ni l'orella del que sent.

Allò que ha passat tornarà a passar,

allò que s'ha fet tornarà a fer-se:

no hi ha res de nou sota el sol.

Quan d'una cosa diuen:

«Mira, això és nou!»,

segur que ja existia abans,

en el temps que ens ha precedit.

De les generacions passades

no en queda cap record,

ni en quedarà cap de les futures;

el seu record s'haurà esvaït

entre els qui vindran després”.

(Coh 1, 8-11) 

Algun cop tenim la sensació que vivim en un món accelerat. Dóna la impressió que tot ha de passar en l’instant present; que en un moment s’han de resoldre totes les nostres preocupacions o que hem d’acabar moltes coses perquè el món pot acabar-se en l’instant següent. Aquesta inquietud ens impedeix gaudir intensament de la profunditat de cada instant i el neguit corrou el nostre cor. “Cada cosa té el seu temps, i tot el que desitgem sota el cel també té el seu moment. Hi ha un temps de néixer i un temps de morir, un temps de plantar i un temps d'arrencar, un temps de matar i un temps de curar, un temps de destruir i un temps de construir, un temps de plorar i un temps de riure, un temps de doldre's, i un temps de ballar, un temps de tirar pedres i un temps d'arreplegar-ne, un temps d'abraçar i un temps d'estar-se'n, un temps de reclamar i un temps de deixar perdre, un temps de guardar i un temps de llençar, un temps d'esquinçar i un temps de cosir, un temps de callar i un temps de parlar, un temps d'estimar i un temps d'avorrir, un temps de guerra i un temps de pau”. (Coh 3,1-9)

Glosses per la vida quotidiana

Segur que, més d’un cop, hem experimentat que la confiança amb una persona esdevé una crida a acollir i fiar-nos del que ens proposa. Fins i tot, en algunes situacions, aquesta crida pot comportar un canvi radical en l’opció de vida. Pot significar una transformació profunda de les opcions bàsiques i un convit a seguir nous camins i iniciatives. Per atendre aquesta crida, cal tenir el cor obert i un esperit lliure. “Mentre se n'anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut al lloc de recaptació d'impostos, i li digué: Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir” (Mt 9,9) 

El temps no és per esgotar-lo en curses inútils per fites impossibles o en metes inaccessibles per la majoria de la gent. El temps és un regal de la vida que ens permet gaudir-la en cada un dels instants que ens ofereix quotidianament. És en el cor on s’obtenen totes les gràcies i la felicitat. La senzillesa i la humilitat ens obren el cor al sentit més íntim de l’existència i ens ajuden a descobrir la joia de viure. “Els homes sempre troben bé tot el que fan, però el Senyor és qui sospesa les intencions del cor. Més que l’ofrena de víctimes, el Senyor és qui sospesa els seus cors. Mirada altiva i cor ambiciós: el pecat és el distintiu de l’injust. Els càlculs ben fets proporcionen guanys, voler córrer massa proporciona pèrdues. Fortuna guanyada amb engany: fum que es desfà, parany mortal”. (Pr 21,2-6) 

¿Tenir o ser? Aquesta pregunta pot formular-se en forma de doble dilema: ser per tenir o tenir per ser. Però, és un fals dilema. La veritable qüestió és afirmar que volem ser. Així, sense cap afegitó ni adjectiu. Sabem que l’afany de tenir i viure per posseir riqueses limiten la capacitat humana per estimar plenament als altres. 

“Dues coses t'he demanat, Senyor; 

no me les neguis mentre visqui: 

allunya de mi falsedat i mentida, 

no em donis pobresa ni riquesa. 

Dóna'm l'aliment que necessito i prou, 

no fos que, sadollat, renegués de tu 

dient: «Tant se me'n dóna, del Senyor!», 

o bé no fos que, indigent, anés a robar 

abusant del nom del meu Déu”. 

(Pr 30,7-9)