Glosses per la vida quotidiana

La tradició religiosa cristiana ha omplert i carregat l’experiència creient de manaments feixucs. Moltes de les normes eclesials són difícils d’entendre perquè s’escapen de lògica de l’Evangeli i semblen obeir més a les obsessions i dèries dels legisladors eclesials. Els creients han de guiar-se per altre criteris i mirar d’acomplir el manament de l’amor, del qual s’han de derivar totes els altres criteris a seguir en la vida. “Quin és el primer de tots els manaments? Jesús va respondre: El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests” (Mc 12,28-31) 

La causa de Jesús és la justícia, la restitució del dret i el capgirament dels plans de la gent que no fan el bé. Nosaltres hem de ser agents d’aquesta causa i treballar activament a favor del bé, de la igualtat, de la dignitat manllevada i de l’estimació entre les persones. Cada dia tenim moltes oportunitats per donar exemple de tot això.

“Ell es manté fidel per sempre,
fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor allibera els presos,
el Senyor dóna la vista als cecs,
el Senyor redreça els qui ensopeguen,
el Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
però capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre;
és el teu Déu, Sió, per tots els segles”.
(Salm 145,6-10)

Glosses per la vida quotidiana

La felicitat no està fora de nosaltres, en les riqueses o els bens; sinó en la força interior que aporta una vida ordenada, amatent en cuidar l’esperit i que estima desinteressadament als altres. La joia de la vida neix en el sentiment de ser, de viure forma senzilla davant la proposta dels poderosos del món que només pensen en posseir.

“Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res”.
(Lc 1,51-53)

Segur que hem escoltat molts cops l’escena de la pregunta dels fariseus a Jesús sobre el pagament del tributs al César. La resposta intel·ligent de Jesús té diversos matisos i nivells de lectura: cal pagar els impostos; el César no és cap divinitat; i l’àmbit de govern està separat de l’àmbit de la fe. Déu i Cèsar estan en plans diferents i no es poden barrejar. El poder polític i el poder espiritual són totalment independents i cal respectar la seva autonomia i cal evitar la temptació de condicionar-los. “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.” (Mc12,17) 

 Els individus som lliures de viure d’acord uns principis morals o d’actuar sense cap referent moral. L’exercici d’aquesta llibertat comporta conèixer els valors i principis que cal respectar, perquè seran ells els que donaren contingut moral als nostres actes.

“Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya'm els teus camins.
Encamina'm amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves”
(Salm 25/24, 4-5)

Glosses per la vida quotidiana

Els individus no hauríem de necessitar de codis i normes per distingir el que està bé i el que està malament. Hauríem de trobar en el nostre cor els criteris per fer el discerniment moral que ens ajudés a comportar-nos com persones de bé i que actuem a favor de fer justícia al proïsme. “L'aliança que jo pactaré amb el casal d'Israel després d'aquells dies serà aquesta: Posaré la meva llei en el seu interior, l'escriuré en el seu cor. Llavors jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble” (Jr 31,33) 

Una cosa és tenir fe, seguir la causa de Jesús i una altra trobar-se en comunió amb la religió organitzada pels que es diuen seguidors de l’Evangeli. L’Església de Jesús pot no identificar-se amb la institucionalització d’aquesta religió. Algunes persones viuen la seva fidelitat a l’Evangeli al marge d’aquesta associació entre fe, religió i església. “Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a treure els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms, i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple” (Mc 11,15-16)

Glosses per la vida quotidiana

La vida interior ens porta a conrear l’esperit i, més d’un cop, en contraposició amb els valors mundans. En l’esperit trobem l’aliment que ens ajuda a viure els valors que ens dignifiquen com a persones. Són els valors que ens obrem a l’amor a les altres persones, ens fan sol·lícits a les seves necessitats i solidaris amb les seves preocupacions. L’esperit és vida. “Els fruits de l'Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix” (Ga 5,22 i 23) 

Per gaudir del sentit de la vida, no cal intrigar per ser els primers d’una cursa imaginària per l’èxit. El gaudi és un camí a recórrer lentament, procurar paladejar cada instant, perquè en tot petit moment es condensa la plenitud de la vida. “Molts que ara són darrers seran primers, i molts primers darrers” (Mt 10,31) D

Deixem de preocupar-nos per les fastuositats del món, i de les coses que banalitzen la vida, i obrir-nos al servei als demés. Fem les coses, actuem per ser servidors dels altres. La política, en lloc d’un joc de poder, hauria de ser una donació desinteressada a la construcció del bé comú. Deixem de perseguir la glòria i preocupem-nos en ajudar a les altres persones, a ser els seus servidors. “Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots” (Mc 10,43-44)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que cal saber ser astuts. Les discussions humanes es guanyen no per la força, sinó per la solidesa de l’argumentació i la capacitat d’estructurar la dialèctica del debat. No cal deixar-se emportar pels impulsos, sinó confiar en el cap. L’astúcia ens ha de fer veure quines són les idees i paraules a emprar, i el moment de fer-les servir. “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l'esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen. Tan bon punt hagué dit això, es va originar un conflicte entre els fariseus i els saduceus, i l'assemblea es dividí” (Ac 22,6-7) 

Al fer-nos grans o veure fer-se grans les persones estimades descobrim que cada cop són més dependents dels altres. Mentre les forces del cos aguanten, les persones es senten fortes i capaces de fer moltes coses autònomament. Després, quan passen els anys, aquesta autonomia minva i augmenta la dependència. Hem de saber acceptar aquesta dependència, en alguns casos, i contribuir a tractar amb amor les persones que necessiten els altres per valdre’s. “T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols” (Jn 21,18)

Glosses per la vida quotidiana

Creure no vol dir defugir la realitat. L’experiència creient es fonamenta en l’arrelament social on es testimonia el missatge profund de la fe. Aquest brolla d’una comprensió del sentit de la revelació. Gràcies a això s’il·lumina la mirada interior del cor per comprendre l’esperança a que hem estat cridats. “Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava” (Ac 1, 11) 

Les persones som lliures moralment. Tenim capacitat d’escollir entre el bé i el mal. Res està predeterminat, perquè el nostre enteniment ens ajuda a discernir quina és l’opció que hem d’escollir. La llibertat és aquesta elecció raonada entre vàries opcions morals. En qualsevol cas, aquesta elecció neix del discerniment que és una de les exigències de la nostra llibertat. Discernir entre el bé i el mal, el que està bé del que no. “I ara, jo sé que cap de vosaltres no em tornarà a veure. Jo he passat enmig vostre i us he anunciat el Regne. Per això us asseguro avui solemnement que no tinc cap culpa si algú de vosaltres es perd, ja que no he deixat d'anunciar-vos tot el designi de Déu” (Ac 20, 25-27) 

En determinades circumstàncies tinc la sensació que hi ha un abisme entre els valors que la societat acarona i els meus. Em sento lluny de la mundanitat i procuro refugiar-me en una manera de viure que no s’identifica amb els estàndards que segueixen moltes persones. Estic en el món, però no sempre em sento d’aquest món. “No et demano que els treguis del món, sinó que els preservis del Maligne. Ells no són del món, com jo tampoc no en sóc. Consagra'ls en la veritat, que és la teva paraula” (Jn 17,15-17)

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser persones esperançades. Pot ser la raó no ens ajuda a ser-ho, però hem de confiar en el nostre cor. Se’ns ha promès l’alegria tot i els plors del present. Confiem-hi. Ara, des de la lògica del racional ens costa entendre-ho, però la fe creient ens situa en una altra perspectiva. Ens permet viure confiats de que l’amor venç la mort. “Vosaltres estareu tristos, però la vostra tristesa es convertirà en alegria” (Jn 16,20) 

Estimar ha de donar alegria. La joia d’estimar. L’amor a fons no entristeix el cor, si ens sentim entristits és que el nostre amor està limitat per les nostres pors, l’egoisme, el tancament o el temor de perdre el petit confort que ens hem construit. L’experiència de l’amor ens ha de fer-nos sentir contents. “Us he dit tot això perquè la meva joia sigui també la vostra, i la vostra joia sigui completa. Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jn 15,11-12)