Que puc fer davant la guerra d’Ucraïna

Un bon amic m’ha interpel·lat sobre què puc fer jo davant la guerra d’Ucraïna. Se m’han acudit els següents punts: 

1. La conversió de cor. Interrogar-me si amb les meves actituds fomento la pau o l’agressió? Soc un pacificador? En el cas que no, plantejar-me que he de fer per esmenar-ho. 

2. Com diu sant Pau “prodigueu-vos cada dia en l’obra del Senyor” (1Co 15,58) que és el camí de la pau. Interrogar-me si en el meu dia a dia contribueixo a pacificar les relacions humanes. En aquest sentit, he de preguntar-me com puc ajudar a fer pedagogia per la pau.

3. Denunciar. Exercir la denúncia profètica d’aquelles situacions que són font de violència en la societat.

4. Acollir. Tenir una actitud d’acollida per rebre els damnificats del conflicte. Veure com puc contribuir a acollir-los amb dignitat. 

5. Pregar. Confiar en la força de la pregària com a camí de proximitat amb les persones que pateixen.

 6. Estar informat. Procurar recollir tota la informació fiable a fi de tenir una opinió pròpia al marge dels estereotips o prejudicis. 

7. Demanar als bisbes, atès que tenen una projecció pública que jo no tinc, un compromís actiu a favor de la pau a través de la denúncia profètica. 

8. Reclamar a les autoritats públiques el seu posicionament, de paraula i obra, a favor de la pau; reclamar la seva denúncia dels camins que porten a la guerra i les necessàries complicitats estructurals; i el seu compromís actiu a favor dels damnificats de la guerra. 

9. Demanar a la societat, i a mi mateix, la solidaritat fraternal amb totes les persones obligades a fugir de la guerra o que la pateixen en la mateixa Ucraïna. 

10. Ser memòria de la passió que estan vivint els ucraïnesos i de totes les víctimes de les guerres.

Glosses per la vida quotidiana

Cada persona ha de testimoniar el que creu. Ho hem de fer al mig de la plaça pública, allí on les persones vivim i expressem les nostres esperances. Ho hem de fer sense amagar els principis i valors que sostenen la nostra existència, sense dissimular el que som i sense imposar les nostres veritats.“La sal és bona, però, si perd la salabror, amb què la tornareu salada? Tingueu sal enmig vostre i viviu en pau entre vosaltres” (Mc 9,50). 

Hem de ser sincers i honestos amb nosaltres mateixos. Això pot resumir-se amb l’expressió: ser persones de paraula. Si ho som, la gent confiarà en nosaltres perquè es creurà el que diem pel valor de què diem. “No jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota el judici de Déu” (Jm 5, 12).

Glosses per la vida quotidiana

Hem de ser més decidits i explicar el que creiem i perquè ho creiem. No hem de tenir por a no ser del tot compresos, perquè el que volem testimoniar es confronta amb el pensament majoritari de la societat. Només des d’un canvi radical de perspectiva es podrà transformar profundament la societat. Proposem uns valors transformadors perquè neguem i renunciem el sistema de principis que ordenen la nostra societat. “Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin” (Lc 6,27-31). 

Hem de tenir criteris propis i no guiar-nos pel que diguin els altres. Aquests criteris sorgeixen de l’experiència arrelada en l’interior de les persones i també en la capacitat reflexiva. No podem tenir criteris prestats, copiats dels estereotips circulants, sinó madurats pausadament, contrastats i rumiats. “I vosaltres, qui dieu que soc?” (Mt 16,15) 

Els individus podem ser sectaris, més del que ens pensem. Considerem que només els “nostres” tenen la raó i que fora d’ells no hi ha res a fer. Guiats pel sectarisme no confés, tenim els nostres líders i només ens refiem de les persones que actuen en nom dels principis de les petites sectes particulars. Anem equivocats. La visió sectària tanca i empobreix el nostre raonament.“Mestre, n'hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d'impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres” (Mc 9,38)

Glosses per la vida quotidiana

Sabem que les aparences enganyen, però massa sovint ens deixem influir per elles. Al darrere de les aparences hi ha les persones, amb sentiments i esperances. Deixem-nos captivar pel seu cor i no pels prejudicis que podem tenir. L’essència d’una persona no la fa una primera impressió. “Qui diu la gent que soc jo?” (Mc 8,27)

Per moltes persones, el que ofereix el món no dona sentit a la vida. Les ofertes mundanes d’èxit, guanys, prestigi, etc... es perceben buides i generen insatisfacció. L’alternativa és la recerca del rumb de la vida a partir de la percepció del sentit transcendent, de l’amor als altres i la pau interior. “Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l'evangeli, la salvarà. Què en treu l'home de guanyar tot el món si perd la vida?” (Mc 8, 35-36)

Glosses per la vida quotidiana

Vivim en una societat culturalment plural i religiosament diversa. Cadascú ha de poder viure en llibertat les seves identitats particulars, entenent que existeixen uns trets culturals que ens defineixen com a poble català. El respecte per la diversitat no ha de comportar la negació i l’anul·lació de la identitat del nostre país. “Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: "El Regne de Déu és a prop vostre." ” (Lc 10,8-9)

En general, les persones tendim a accentuar la individualitat dels nostres actes. Més aviat, actuem sense tenir present els altres i, molt menys, en buscar solucions compartides als problemes comuns. Però, quan experimentem la solidaritat ens adonem que al compartir, més que sumar, multipliquem els bens i en sortim tots beneficiats. Hem d’obrir la ment per adonar-nos del valor de compartir. “Llavors es posaren a discutir que no tenien pans. Jesús se n'adonà i els digué: Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que el vostre cor està endurit?” (Mc 8,16-17)

La ceguesa de cor és no saber veure el que hem de fer per esdevenir bones persones. Pensem que ho sabem tot o que no val aprendre res de nou, però anem errats. No ens adonem que la nostra mirada no descobreix el camí que ens permet avançar en plenitud a una vida millor, més plena i oberta a estimar als altres. “Jesús agafà el cec per la mà i se l'endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: Veus alguna cosa?. El cec va alçar els ulls i deia: Distingeixo les persones: les veig com si fossin arbres, però caminen. Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa” (Mc 8,23-25)

Glosses per la vida quotidiana

La confiança, no sempre fonamentada en l’aplicació de la raó, pot guiar les nostres decisions. Refiar-se és comptar que algú estarà al costat nostre, que no es fallarà. També nosaltres podem ser motiu de confiança per altres persones. “De seguida va sentir parlar d'ell una dona que tenia una filla posseïda d'un esperit maligne, i vingué a prosternar-se als seus peus. La dona, que era pagana, sirofenícia d'origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni” (Mc 7, 25-26)

El pa, i com tants altres aliments, ens aporta el sosteniment necessari per viure. Però la vida necessita rebre també altres aportacions per sostenir l’esperit. Sense aliments espirituals la vida pot quedar sense sentit. Ens cal nodrir-nos interiorment per ser portadors de pau, bé i esperança. “La persona no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Mt 4,4)

Glosses per la vida quotidiana

Gràcies a viure en una societat multicultural on hi ha una gran diversitat religiosa, les persones coneixem els seus diferents deus o referents transcendents. En alguns casos, el Déu confessat expressa una idea abstracte allunyada de les situacions concretes de les persones; però, en altre, per exemple les religions monoteistes, la idea de Déu està vinculada a la construcció d’una societat justa.

“Que enalteixin el Senyor pel seu amor,
pels prodigis que ha fet en bé dels homes:
calmà la set dels assedegats,
sacià de menjar els famolencs”.
Salm 107/106, 8-9

Vivim un temps on la política està més preocupada en construir relats, en explicar contes sobre una realitat, a voltes mig inventada o, inventada del tot, oblidant d’explicar com es faran els canvis per construir una societat diferent, millor, més justa i igualitària. El que importa és simplement el relat que mou passions i sentiments, mentre el canvi social, la transformació de la realitat social són una anècdota.

“Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
Aquest poble m'honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen
són preceptes humans.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes”.
(Mc 7,6-8)

Les vides de les persones es desenvolupen en uns contextos determinats. En ells, hi ha coses bones i dolentes, que cal saber discernir-les per poder utilitzar-les bé o malament. El cor humà, i la seva intel·ligència, és el que omple de llum per fer aquesta tria entre la llum i la foscor, la bondat i la maldat. “Només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home” (Mc 7,20-23).