Glosses per la vida quotidiana

Els cristians se’ns demana ser sal i llum del món. Per més que hàgim sentit, no sempre actuem d’acord amb aquesta proposta. Hem de saber presentar al món el que és genuí de la fe cristiana i ho hem de proposar com a contribució a la seva humanització. No estem fora del món, ni contra el món. Formem part responsablement del món i vivim uns valors que creiem que són bons per alliberar a les persones de les injustícies i de les opressions, materials i espirituals. “Sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust ¿amb què la tornarien salada? Vosaltres sou la llum del món” (Mt 5,13-14) 

Hem de ser sincers amb nosaltres mateixos i revisar si som hipòcrites a l'hora de practicar una religió. Cal revisar si estem atrapats en el formalisme religiós que anul·la el que és fonamental: l'amor de Déu i l'amor al proïsme. La fe sense obres és una fe morta. El culte litúrgic sense amor és un simple ritual buit. Cal unir les creences amb la pràctica de l’amor i la caritat. Perquè on hi ha caritat i amor allí hi ha Déu. Déu és amor. "Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. (Mc 7,6-7) 

La tradició bíblica explica poèticament en el llibre del Gènesi que en els inicis de la humanitat, en el jardí de l’Edèn, on habitava l'home i la dona, hi havia l'arbre de la vida i l'arbre del coneixement del bé i del mal. Des de llavors la vida i la moral estan unides, i la moral ha establert unes veritats, que tots els deus respecten, i ajuden als homes i les dones a gaudir de la vida amb plenitud. "La vostra paraula és veritat, Senyor: consagreu-nos en la veritat" (Jn 17,17)

Glosses per la vida quotidiana

En la vida cal prendre partit. Cal decidir-se i optar. No valen les postures eclèctiques o adoptar la neutralitat acomodada per no haver de prendre una decisió. Hi ha molts moments que cal explicitar on ens situem, en quin costat de la història ens posicionem. Hi ha molts moments que no valen les mitges tintes. “Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: Aquest infant serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda” (Lc 2,34) 

Cal ser més pacients del que habitualment acostumen a ser. La impaciència ens anul·la sovint l’enteniment. La immediatesa sembla ser el lema de la nostra època. Però nosaltres hem de saber practicar la perseverança. Ella és la virtut que ens permet tenir la persistència necessària per aconseguir les nostres fites i objectius. L’esforç continuat dona els seus fruits. “Feliços els qui amb cor bo i dòcil guarden la paraula de Déu i donen fruit amb perseverança" (Lc 8,15)

Glosses per la vida quotidiana

Hi ha moments que ens sentim abatuts perquè els esdeveniments no van com esperàvem. Són situacions de desesperança i defalliment, ens sentim febles i dissortats. En aquests instants necessitem trobar persones que ens proporcionin l’acolliment, la calidesa i el reconfort espiritual que ens facin reviure el goig de viure i l’esperança. “Senyor, Déu nostre, veniu a alliberar-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada;salveu-me per l’amor que em teniu. Que no en tingui un desengany, jo que us invoco” (Salm 31(30)17-18)

 La innocència és, entre altres accepcions, la condició de qui no ha fet el mal i ignora el que és el mal. És la innocència dels nens. Els adults, ho sabem tot i, malgrat això, no renunciem al mal. L’elogi de la innocència dels nens és la reivindicació de la netedat de cor. Hem de viure sincerament, sense calcular en benefici propi o ignorat el mal que podem fer. “Si no us torneu com els nens, no entrareu al Regne del cel” (Mt 18,3) 

En tot moment i en qualsevol situació hem de saber descobrir la transcendència de cada instant. La contemplació en la quotidianitat ens ajuda a adonar-nos de la bellesa de les petites coses i l’evocació del valor transcendent. Cal saber aturar-se, parar del brogit que vivim, i des del silenci interior meravellar-nos en la descoberta de les dimensions profundes de les persones, dels fenòmens naturals i tot allò que ens ajudi a projectar-nos més enllà dels nostres cors.

“Glorieu-vos del seu nom, que és sant,
alegreu-vos de cor, els qui cerqueu el Senyor.
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència”.

Salm 105 (104) 3-4

Glosses per la vida quotidiana

En aquest món ple de falsedats, de mentides que volen esdevenir veritats, reivindico la qualitat de la sinceritat. Ser sincer és una virtut a conrear. Una persona sincera no és falsa o dissimula la veritat. Sap ser oportú amb el que diu i escull adequadament el moment per dir-ho. No és un hipòcrita. Mentir o enganyar per enredar o confondre als altres no és cap bona actitud. Fer-ho és menysprear les altres persones. Si volem mantenir unes relacions que ens humanitzin i siguin respectuoses amb tothom, cal dir la veritat o, si és el cas, callar prudentment. "No hi ha res amagat que tard o d'hora no hagi de ser descobert, ni res d'obscur que tard o d'hora no hagi de ser entès" (Mc 4,22) 

La confiança és necessària per viure, i a voltes sobreviure. Però d'on prové la confiança? Cada persona podrà respondre de forma diferent perquè els seus referents són diversos. Però les persones difícilment podem viure sense l’espera confiada. Els cristians pensem que la font última de la confiança no està en l'autosuficiència humana, en el progrés econòmic o en els beneficis tecnològic, sinó en l’amor actuant de Déu. Aquest convenciment prové de la gràcia de creure i això és un do. "

Confia en el Senyor, fes el bé, 
i viuràs segur en el seu país. 
Sigui el Senyor la teva delícia, 
i et donarà el que desitja el teu cor. 
Encomana al Senyor els teus camins; 
confia en ell, deixa'l fer: 
farà que brilli com la llum, el teu dret, 
la teva raó, com el sol del migdia".
Salm 37(36) 3-6

Glosses per la vida quotidiana

La societat necessita tenir bons governants. Els assumptes comunitaris han d’estar ben conduïts per persones assenyades, entenimentades i honestes. Per sort de tots, a la societat hi ha persones justes, bones de cor i que fan el bé. Hem d'agrair-los de tot cor el que són i fan. Necessitem confiar la gestió política en persones preparades i capaces de ser recordades com a bons governants. Gràcies a ells o elles seguim confiant en el fet que el món pot ser més just i les persones poden viure dignament i en pau. “Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més” (Dn 12,3) 

Necessitem cercar la saviesa que brolla de les persones, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. En el cor de les bones persones hi ha la veritat que els fa ser justos. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu”. (Sl 37(36) 30-31) 

Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep; que s’experimenta i altres persones poden no tenir-lo. Per això la creença se situa en l’àmbit de la vivència personal. Podem donar raó de la nostra esperança, però no sabem com la fe ha entrat en el cor. No cal demostrar perquè es creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)

Glosses per la vida quotidiana

Bon dia a tothom. Hem d’estar disponibles a fer el bé. Hem d’estar preparats per assumir les responsabilitats que la vida ens demana. No en podem defugir. Està disponible vol dir estar preparat per fer alguna cosa, tenir la intenció de fer-la, i de fer-la tot seguit. Hem de ser sol·lícits, delerosos de servir i complaure els altres. El camí de la fe és una donació a l’estimació des d’on brolla aquesta vivència de la transcendència. Del fons del cor Déu preu sentit a partir de la trobada quotidiana amb els altres

“Tu m'has dit a cau d'orella
que no vols oblacions ni sacrificis,
que no demanes holocaust ni expiació.
Per això et dic: «Aquí em teniu»”
(Salm 39,7-8)

Hem de confiar i viure esperançats. Vindran uns dies d’alliberament i justícia. Temps per estimar, i ser estimats, sense reserves. Seran dies perquè la fidelitat i l’amor es trobin i tot s’ompli de pau i bondat. Temps perquè la fidelitat, la bondat i la pau restin entre nosaltres.

“La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra
i la bondat mirà des del cel”
Salm 85(84) 11-12

Glosses per la vida quotidiana

La lectura de la Bíblia obre els ulls per il·luminar i entendre la nostra realitat, trobar-ne el sentit i orientar el que hem de fer en la vida. Són paraules vives perquè cada situació és diferent i també les persones les vivim des de perspectives diferents. La lectura, meditada i contemplada, la reflexió reposada sobre els textos bíblics ajuda a transitar pel camí de la vida. “La paraula de Déu és viva i actua, i esclareix les intencions i els pensaments del cor” (He 4,12) 

L’acompliment cec de la norma esclavitza el cor de les persones. Les lleis humanes són obra dels humans, i per això han d’estar al servei dels individus. Les lleis, les normes i altres regulacions han de servir per afavorir les relacions entre les persones i per humanitzar la societat. Perdre aquesta perspectiva empresona la llibertat i limita el seguiment de la recta consciència. “El repòs del dissabte ha estat fet per a l’home, no l’home pel repòs del dissabte” (Mc 2,27) 

La integritat i la disponibilitat, són qualitats humanes que haurien de guiar els nostres comportaments. La integritat es basa en la capacitat d’actuar les persones d’acord amb les seves creences, principis i valors. La disponibilitat és la qualitat d’estar lliures per acollir i atendre les sol·licituds d’altres persones. Gràcies a la integritat, aquesta disponibilitat és desinteressada i guiada per l’amor. Cada persona està cridada a ser testimoni de la veritat. Aquesta es coneix gràcies a l’amor que ens tenim. En l’amor es revela el sentit de la vida, ell ens sosté i ajuda a conviure. “Aquí em teniu, com està escrit en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei als fons del cor” (Salm 39,8-9)