La societat necessita tenir bons governants. Els assumptes comunitaris han d’estar ben conduïts per persones assenyades, entenimentades i honestes. Per sort de tots, a la societat hi ha persones justes, bones de cor i que fan el bé. Hem d'agrair-los de tot cor el que són i fan. Necessitem confiar la gestió política en persones preparades i capaces de ser recordades com a bons governants. Gràcies a ells o elles seguim confiant en el fet que el món pot ser més just i les persones poden viure dignament i en pau. “Els justos resplendiran com la llum del firmament, els qui hauran conduït el poble pel bon camí brillaran com els estels per sempre més” (Dn 12,3)
Necessitem cercar la saviesa que brolla de les persones, escoltar-la, meditar-la i dur-la a la pràctica. Hem de saber descobrir les persones sàvies, aquelles que tenen un raonament sòlid i saben donar un bon consell. La mundanitat ens temptarà amb falses savieses, però l’exercici del discerniment ens portarà claror als nostres judicis. En el cor de les bones persones hi ha la veritat que els fa ser justos. “El just té sempre als llavis la saviesa i diu la veritat, té gravada al cor la llei del seu Déu”. (Sl 37(36) 30-31)
Creure és tenir fe i això és una gràcia. Amb això vull expressar que tenir fe és un do que es rep; que s’experimenta i altres persones poden no tenir-lo. Per això la creença se situa en l’àmbit de la vivència personal. Podem donar raó de la nostra esperança, però no sabem com la fe ha entrat en el cor. No cal demostrar perquè es creu, només cal viure d’acord amb el do rebut i ser-ne un bon testimoni. “Soc jo qui us he escollit del món per confiar-vos la missió d’anar per tot arreu i donar fruit, i el vostre fruit perdurarà”. (Jn 15,16)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada