La proximitat de les properes eleccions autonòmiques ha provocat que alguns partits de la dreta tornin a cercar vots removent el tema de la immigració. Aquestes forces polítiques, algunes situades a la dreta extrema, però altres aspirants serioses a governar, no perden l’ocasió per manipular el refús que una part de la població té amb els ciutadans de recent incorporació a través de la immigració. Entre aquest sector de la població els immigrants són percebuts com uns contrincants per obtenir recursos: treball, subsidis socials i prestacions públiques, entre altres. En un temps de dificultats econòmiques i d’escassetat el temor és més palès, independentment que la percepció no estigui fonamentada en bases reals. L’atur facilita que una part de la població immigrant sigui més visible en la societat perquè és la més afectada per aquesta situació. Davant d’aquest fet, els partits de la dreta atien la percepció d’una part de la població i s’ofereixen com a garants dels drets dels ciutadans autòctons. Tot val per manipular l’estratègia de la por, per exemple enviant missatges ambigus amb la voluntat de confondre.
Resulta un engany manipulador escoltar a un dirigent polític demanar enfortir el control de fronteres per evitar que els gitanos romanesos deportats pel govern francès vinguessin al nostre país. Aquest dirigent hauria de saber, és la seva obligació,i si ho sabia ho havia d’haver dit, que els gitanos romanesos poden entrar i sortir del nostre país quan vulguin perquè són romanesos gitanos i això els fa posseïdors del dret de lliure circulació dins de la Unió Europea. Però els dissenyadors d’estratègies polítiques d’un sector de la dreta a situat el combat contra la immigració, sense masses matisos,com un dels eixos de campanya electoral. Aquestes forces polítiques de la dreta s’alineen amb les corrents ideològiques que enforteixen els discursos extremistes en diversos països. A Europa, en els darrers mesos, els petits xenòfobs incrementen la seva presència política, , Holanda, Suècia, .... A França, Sarkozy, per tal de combatre l’ascens de la dreta extrema no dubte en adoptar part del seu programa: prohibició de la burqa i del vel intergal, deportacions de gitanos; a Itàlia Berlusconi s’orienta en la mateixa direcció. Als Estats Units l’Estat d’Arizona adopta dures mesures contra els immigrants; el Tea Party dóna cobertura ideològic a una nova dreta dura i intransigent. El món global coneix un nou discurs polític endurit, excloent i ple de tics autoritaris.
La societat ha de combatre activament aquest tomb autoritari. Cal denunciar aquest deriva autoritària ara que encara hi som a temps. Tenim condicions ideològiques per fer-ho, en la societat hi ha encara una important consciència democràtica. A més, com que els fluxos migratoris, degut a la crisis econòmica, han minvat molt la immigració no és una dada sociològica preocupant. Els problemes es manifesten ara, en un altre àmbit. Són, en moltes ocasions, problemes en clau de convivència perquè encara persisteixen qüestions no resoltes satisfactòriament.
Resulta un engany manipulador escoltar a un dirigent polític demanar enfortir el control de fronteres per evitar que els gitanos romanesos deportats pel govern francès vinguessin al nostre país. Aquest dirigent hauria de saber, és la seva obligació,i si ho sabia ho havia d’haver dit, que els gitanos romanesos poden entrar i sortir del nostre país quan vulguin perquè són romanesos gitanos i això els fa posseïdors del dret de lliure circulació dins de la Unió Europea. Però els dissenyadors d’estratègies polítiques d’un sector de la dreta a situat el combat contra la immigració, sense masses matisos,com un dels eixos de campanya electoral. Aquestes forces polítiques de la dreta s’alineen amb les corrents ideològiques que enforteixen els discursos extremistes en diversos països. A Europa, en els darrers mesos, els petits xenòfobs incrementen la seva presència política, , Holanda, Suècia, .... A França, Sarkozy, per tal de combatre l’ascens de la dreta extrema no dubte en adoptar part del seu programa: prohibició de la burqa i del vel intergal, deportacions de gitanos; a Itàlia Berlusconi s’orienta en la mateixa direcció. Als Estats Units l’Estat d’Arizona adopta dures mesures contra els immigrants; el Tea Party dóna cobertura ideològic a una nova dreta dura i intransigent. El món global coneix un nou discurs polític endurit, excloent i ple de tics autoritaris.
La societat ha de combatre activament aquest tomb autoritari. Cal denunciar aquest deriva autoritària ara que encara hi som a temps. Tenim condicions ideològiques per fer-ho, en la societat hi ha encara una important consciència democràtica. A més, com que els fluxos migratoris, degut a la crisis econòmica, han minvat molt la immigració no és una dada sociològica preocupant. Els problemes es manifesten ara, en un altre àmbit. Són, en moltes ocasions, problemes en clau de convivència perquè encara persisteixen qüestions no resoltes satisfactòriament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada