Vaga General i l'asimetria dels drets

Avui, dia de la Vaga General, he experimentat l’asimetria dels drets. No és el mateix l’exercici del dret a la vaga, que l’exercici al dret al treball. He vist directament com grups de persones obligaven a tancar diversos comerços i tendes contra la voluntat dels que els havien obert. A més, en alguns indrets, grups de persones han tallat els accessos a la ciutat o han impedit que alguns transports públics funcionessin com s’havia previst. Malgrat tot això, he vist també altres grups de persones, vinculades a les centrals sindicals majoritàries, que informaven pacíficament sobre la vaga sense cap mena de violència. Aquests grups informatius són necessaris, i cal defensar la seva existència, perquè han de poder difondre les raons de la vaga i explicar que tot treballador té dret a fer vaga tot malgrat les pressions que pugui rebre per part d’alguns empresaris. La societat democràtica és un equilibri entre els dos drets, el de fer vaga i el de treballar. Però la realitat pràctica és que les coses no són així i es genera un estat d’opinió o de constrenyiment que magnifica el nombre de persones que van vaga. Per això, la percepció és de gran aturada al marge de nombre de persones que efectivament volien parar.

S’ha de reflexionar si aquest tipus d’iniciatives estan ajustades i són proporcionades. És evident que la convocatòria de la vaga és una manera positiva de canalitzar el malestar d’àmplies capes de la societat que s’han sentit durament colpejades per la crisi. És millor aturar un dia que guardar el malestar per fer-lo sortir de forma incontrolada més endavant. És innegable que hi ha molts damnificats per la crisi econòmica i que estan irritats perquè observen que el sector financer esquiva bastant els seus efectes sense assumir la seva part de responsabilitat.

Però, també cal dir que hi ha massa tensió latent en la societat que busca qualsevol motiu per esclatar i manifestar-se a través de formes molt agressives. Puc donar fer que el centre de Barcelona grups de persones fora sistema han aprofitat l’ocasió per tombar contenidors, fer petites barricades i trancar vidres de comerços. Suposo que cap d’aquestes persones eren identificables amb les raons de la vaga, però sí que han aprofitat l’ocasió per projectar el seu malestar particular. És per això que cal reflexionar més endavant si aquest tipus d’iniciativa, com la Vaga General, és la proposta més adient que avui pot fer-se per canalitzar el sentiment de dignitat dels sectors populars. Ja que, ni és probable que el Govern rectifiqui i modifiqui una llei aprovada pel Congrés; (no és descartable, ja que altres ho feren); ni el govern ni els promotors de la vaga no poden garantir que l’exercici del dret de la vaga estigui equilibrat amb el dret d’anar a treballar; ni és podrà evitar que els fora sistema s’aprofitin de l’ocasió per fer la seva agitació personal. Per tot això em pregunto: ¿quin és l’èxit de la Vaga General, que es faci o que obtingui els objectius proposats?. És evident que la protesta pot ésser una forma de mantenir alta la dignitat; però caldria esperar una mica més d'una nobilització que preten ser un gran esdeveniment social. Caldrà esperar els aconteixements.