Revisitar la política XVIII. La nova oligarquia política

Les direccions dels partits dominen tota la seva activitat i el conflicte intern, quan es produeix, es procura que no transcendeixi a l'exterior. L'obsessió per transmetre a la societat seguretat i fermesa fa que els partits aparentin com a blocs sense fissures. La concepció weberiana de la burocràcia de les organitzacions s'ha projectat també cap als partits polítics. Aquests s'han convertit en veritables organitzacions burocràtiques estructurades, en teoria, per organitzar la participació política dels ciutadans, però que, a mesura que es desenvolupen succeeix que "perverteix i obstrueix l'interès de classe i la política de classe de manera que condueix a l'oportunisme (segons Luxemburg), a l'oligarquia (segons Michels) o a la submissió irremeiable plebiscitària de les masses als impulsos irracionals del líder carismàtic i al seu ús demagògic de la «màquina» burocràtica del partit (Weber)" (Off,C. “Partidos políticos y nuevos movimientos sociales” Editorial Sistema, Madrid 1988:62. . El final succeeix que allò que expressen els partits "deixa de ser voluntat popular" (Off,C. Ibid. Pàgina 62).

Atès que el mercat polític exigeix als partits ser altament competitius, aquests procuren aparèixer davant l'electorat el més cohesionats possibles. Aquesta preocupació fa que els partits esquivin el debat i temin que la confrontació d'opinions faci minvar la confiança de la seva massa electoral. Els partits es burocratitzen, augmenta el domini de les estructures centrals i les funcions de les seves organitzacions de base queden reduïdes a repartir propaganda, transmetre informació i aportar recursos materials i humans per als moments de campanya electoral. La consolidació d'aquest model de partit comporta que l'extracció social dels seus dirigents s'identifiqui cada cop menys amb la seva base electoral, ja que la professionalització de la política promou l'ascens de veritables professionals de l'acció política. El resultat immediat és l’aparició d’una política tecnocràtica que es manifesta en la poca renovació dels càrrecs públics dels partits i a la tendència dels càrrecs electes a procurar mantenir-se en les posicions assolides en les eleccions.