Benet XVI, en el seu recent viatge a Anglaterra, pronuncià un interessant discurs a Westminster Hall. L’auditori eren destacats personalitats del món polític i social britànic. Allí, el Papa es referí de nou la relació que ha d'existir entre la política i les creences religioses. A la pregunta: ¿on es troba la fonamentació ètica de les deliberacions polítiques? Benet XVI va demanar anar més enllà del simple acord polític. La legitimitat del consens no és suficient per atorgar, sense més, una dimensió moral a la decisió política.
Comparteixo plenament la preocupació del Papa. L'afirmació del positivisme jurídic, tan esmentat en amplis sectors de la classe política, de considerar que les lleis si són democràtiques no necessiten cap fonament ètic, resulta insuficient per orientar el discerniment moral del decisor polític. La llei positiva, en sí, no és legítima per més que procedeixi d'un ordenament democràtic o del sentiment, acord i de la voluntat d'una majoria política, si conculca els valors morals. La formalitat democràtica no aporta la dimensió moral d’una llei.
La qüestió clau és definir els valors que ha de ser referents per definir la moralitat de les decisions polítiques. Benet XVI reclama el paper de les religions en la formació de la consciència moral. En aquest sentit, les religions no són un problema, sinó una aportació més a la clarificació moral de la societat. Això convida, com diu el Papa, a aprofundir en el diàleg entre raó i fe a fi de trobar els principis morals objectius. Principis que han de servir per definir l’ètica cívica que cap llei democràtica pot contradir.
Comparteixo plenament la preocupació del Papa. L'afirmació del positivisme jurídic, tan esmentat en amplis sectors de la classe política, de considerar que les lleis si són democràtiques no necessiten cap fonament ètic, resulta insuficient per orientar el discerniment moral del decisor polític. La llei positiva, en sí, no és legítima per més que procedeixi d'un ordenament democràtic o del sentiment, acord i de la voluntat d'una majoria política, si conculca els valors morals. La formalitat democràtica no aporta la dimensió moral d’una llei.
La qüestió clau és definir els valors que ha de ser referents per definir la moralitat de les decisions polítiques. Benet XVI reclama el paper de les religions en la formació de la consciència moral. En aquest sentit, les religions no són un problema, sinó una aportació més a la clarificació moral de la societat. Això convida, com diu el Papa, a aprofundir en el diàleg entre raó i fe a fi de trobar els principis morals objectius. Principis que han de servir per definir l’ètica cívica que cap llei democràtica pot contradir.
Em perdonaràs però des d'un cristianisme convençut com el meu el Sant Pare, no em sembla ni de llarg un testimoni honest per predicar el que és o no ètic, primer que posi ordre a casa seva i després ja en parlarem, el tipus de vida que porta, la doble moral, la distància abismal que hi ha entre la paraula de Déu, la del catolicisme d'enguany i la societat actual a mi personalment se'm fa hoste.
ResponElimina