diumenge, 5 de setembre del 2010

Confio en Celestino Corbacho

Fa més de quaranta anys que participo activament en l’acció política. Sóc fill del maig del 68, de l’escoltisme i de la lluita antifranquista, d'una església compromesa amb el Concili Vaticà II, i del mestratge de persones de diferentes sensibilitats polítiques i socials. Aquestes han estat les meves escoles de civisme i n’estic orgullós. Gràcies a elles he entès la política com a servei i compromís; d’utopia feta pràctica amb un espai d’imaginació irrenunciable; d’amor a un país i a la seva identitat; de recerca de punts de trobada i consens. Segueixo creient que la noblesa de la política rau en l’exercici d’aquestes virtuts. Penso que estem necessitats de la política per construir un futur millot a l’actual. Però desconfio de l’acció política concebuda com a tacticisme; càlcul fred d’oportunitats a curt termini. No m’agrada la política que ens proposen alguns dirigents polítics o la política que transmeten alguns medis de comunicació.

Alguns medis de comunicació han perdut el rigor informatiu. Algunes capçaleres informatives han substituït la seva tradicional serietat informativa pel titular ocurrent. Sembla que tot valgui per crear estereotips, per manipular al ciutadà i reduir la seva consciència crítica a l’estat d’un nen de parvulari. Alguns actors polítics estan més preocupats en donar titulars als medis en lloc de fer pedagogia en les seves intervencions. Hi ha assessors polítics que estimulen els focs d’artifici en lloc dels arguments. Amb foc d’encenalls no es pot fer cap debat polític i sense debat no hi ha alternatives per avançar cap el futur. La política és pedagogia. Els líders que han transformat les societats han sabut fer pedagogia des de la política. Alguns dels dirigents polítics actuals han oblidat aquesta dimensió de la política.

La proposta que Celestino Corbacho sigui candidat del PSC a les properes eleccions autonòmiques ha estimulat la crítica política mesquina. A Celestino Corbacho, com tot polític, se li poden fer elogis o crítiques; però no es pot pretendre manipular l’opinió pública presentant-lo com el “líder de l’atur” o “el ministre de l’atur”. Això, a més d’una mentida, és un engany que pretén manipular l’opinió pública. Entenc que els assessors d’eslògans trobin afortunada aquesta expressió, però el problema està en qui se la fa seva i l’utilitza per combatre l’adversari (combatre o aniquilar-lo). Perquè aquestes persones saben, o haurien de saber, que Celestino Corbacho, com a ministre de Treball i Immigració, no té la responsabilitats de crear llocs de treball, ni pot. Els llocs de treball els crea l’activitat econòmica, privada i pública. Com tampoc son competència del ministeri de Treball i Immigració les competències actives d’ocupació. És a dir, aquelles polítiques que activen facilitin o milloren l’accés a les ocupacions disponibles. El que sí és competència de Celestino Corbacho és que els aturats cobrin les prestacions que tenen dret. El que ha fet bé Celestino Corbacho, i cal dir-ho clarament, és que, tot i havent passat de 2 milions a 4 milions d’aturats, les persones tenen el reconeixement i l'activació de la prestació als dos dies d’haver-se donat d’alta al Servei Estatal d’Ocupació. Com tabé ha fet bé és coordinar les diferents polítiques actives impulsades des de les Comunitats Autònomes. Silenciar la importància d'aquests fets és una mostra més de la mesquinesa d’alguns dirigents polítics. Aquesta manera d’entendre la política no m’agrada.

2 comentaris:

  1. Pensant una mica ja he entés perque han posat a'n Gorbacho a Catalunya, perque es un home fascinant, es el campió de l'Atur, ha aconseguit tenir a la tumbona un record de gent aturada subvencionada per l'Estat, que vol dir: s'hi troben molt bé amb aquest home perque dòna ajuts per no treballar. La majoria som tots uns dropos i a l'hora de que un ministre aconsegueix reunir una tropa de tants ajaguts a la tumbona ja tohom s'hi apuntarà, a votar-lo, evidentment.

    ResponElimina
  2. Si com a ministre de treball no te Gorbacho responsabilitats de crear llocs de treball, ja em direu quina es la seva feina???. Ja sabem que son les empreses les que donen feina però també les lleis laborals les que regulen el sistema i la seva sostenibilitat, i en les lleis laborals hi figura el ministre de treball que no es un florero sinó un executiu que ha de demostrar la seva competència.

    ResponElimina