Ahir el Consell Islàmic Cultural de Catalunya convidà a diversos representants polítics, institucionals i religiosos a celebrar l’Id al-fitr, el trencament del dejuni diari durant el mes de Ramadà. Com és habitual, els catalans musulmans han volgut evidenciar i compartir amb la societat catalana la seva vivència d’aquest precepte de l’Islam. Aquest any, la notícia fou la presència de l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, i la seva intervenció en la cloenda de l’acte.
Els representants del Consell Islàmic Cultural de Catalunya explicaren el sentit religiós que té el Ramadà pels musulmans. Aquesta presentació ajudà a entendre, més enllà dels aspectes anecdòtics, el valor religiós que té aquesta celebració pels musulmans. A l’inici del Ramadà, a mitjans d’agost, la majoria de medis de comunicació destacaren els els aspectes més externs d’aquesta pràctica i obviaren la seva significació religiosa. Semblava que l’aspecte rellevant del Ramadà era el dejuni i l’abstinència de les pràctiques sexuals. La iniciativa del Consell Islàmic Cultural de Catalunya es encertada perquè facilita que la societat catalana conegui més a fons el valor d’experiència espiritual que té el Ramadà pels musulmans.
El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà. La celebració religiosa associada aquest més és un dels cinc pilars de l'Islam. Durant tota la seva durada, els musulmans (excepte els malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut, i aquells que estiguin de viatge, tot i que aquests hauran de fer-lo en un altre moment) no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle. També s’abstenen de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les hores diürnes. Cada vespre, la ruptura del dejuni diari acostuma a tenir caràcter festiu, sent motiu de reunions familiars, de lectures compartides de l'Alcorà.
El Ramadà és un temps privilegiat en el qual les persones preguen i aprofundeixen la lectura de l’Alcorà. Es tracta de dedicar aquest temps per apropar-se al misteri de Alà. Els musulmans assumeixen el dejú i les altres privacions com un camí per situar-se en el lloc de les persones que pateixen i sofreixen. Aquesta solidaritat, és en primera lloc una experiència interior i, després, una pràctica activa a través de l’amoïna amb els més necessitats. La fi del dejuni diari (Id al-fitr) és el moment de retrobament familiar que, a més de renovar el compromís amb Alà a través d’una pregaria, serveix per aportar calidesa humana a aquest moment i enfortir el sentit de comunitat. La pràctica religiosa associada a la celebració del Ramadà acosta els musulmans a les experiències religioses d’altres religioses. Totes elles evidencien com les persones descobreixen en el seu interior la necessitat d’un transcendent que els apropa la realitat humana i situa l’amor compassiu, expressat com a caritat, en el centre de l’experiència vital.
Els representants del Consell Islàmic Cultural de Catalunya explicaren el sentit religiós que té el Ramadà pels musulmans. Aquesta presentació ajudà a entendre, més enllà dels aspectes anecdòtics, el valor religiós que té aquesta celebració pels musulmans. A l’inici del Ramadà, a mitjans d’agost, la majoria de medis de comunicació destacaren els els aspectes més externs d’aquesta pràctica i obviaren la seva significació religiosa. Semblava que l’aspecte rellevant del Ramadà era el dejuni i l’abstinència de les pràctiques sexuals. La iniciativa del Consell Islàmic Cultural de Catalunya es encertada perquè facilita que la societat catalana conegui més a fons el valor d’experiència espiritual que té el Ramadà pels musulmans.
El Ramadà és el novè mes del calendari musulmà. La celebració religiosa associada aquest més és un dels cinc pilars de l'Islam. Durant tota la seva durada, els musulmans (excepte els malalts, les dones embarassades o que alleten, els nens petits, els vells o qualsevol altra persona a qui aquest dejuni estricte podria perjudicar la salut, i aquells que estiguin de viatge, tot i que aquests hauran de fer-lo en un altre moment) no ingereixen o introdueixen res al seu cos des de l'alba fins al crepuscle. També s’abstenen de fumar i de mantenir relacions sexuals durant les hores diürnes. Cada vespre, la ruptura del dejuni diari acostuma a tenir caràcter festiu, sent motiu de reunions familiars, de lectures compartides de l'Alcorà.
El Ramadà és un temps privilegiat en el qual les persones preguen i aprofundeixen la lectura de l’Alcorà. Es tracta de dedicar aquest temps per apropar-se al misteri de Alà. Els musulmans assumeixen el dejú i les altres privacions com un camí per situar-se en el lloc de les persones que pateixen i sofreixen. Aquesta solidaritat, és en primera lloc una experiència interior i, després, una pràctica activa a través de l’amoïna amb els més necessitats. La fi del dejuni diari (Id al-fitr) és el moment de retrobament familiar que, a més de renovar el compromís amb Alà a través d’una pregaria, serveix per aportar calidesa humana a aquest moment i enfortir el sentit de comunitat. La pràctica religiosa associada a la celebració del Ramadà acosta els musulmans a les experiències religioses d’altres religioses. Totes elles evidencien com les persones descobreixen en el seu interior la necessitat d’un transcendent que els apropa la realitat humana i situa l’amor compassiu, expressat com a caritat, en el centre de l’experiència vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada