Reconec que sóc un addicte a aquesta sèrie. No la vaig veure en el moment de la seva emissió per televisió; per sort feren una edició en DVD, són set anys d’una vintena de capítols per any, i així vaig poder recuperar aquest plaer estètic i mental. ¿Per què m’agrada aquesta sèrie?. Hi ha vàries raons. La primera, i pot ser la més senzilla d’entendre, és per la seva qualitat tècnica, és entretinguda i està ben feta. Però hi altres raons, algunes de les quals comparteixo amb bons amics que confio en els seus criteris judicis.
Trobo interessant la sèrie perquè és instructiva. Veient-la, he aprés molts dels aspectes que integren les teories de la governança, de l’acció política i del lideratge polític. Tots els capítols són petites lliçons pràctiques de com governar, de com organitzar el poder polític i els jocs d’actors en l’arena política. Sempre que tinc oportunitat contrasto el que veig en la sèrie amb la realitat política que m’envolta. Probablement això últim explica, en bona mesura, l’atractiu de la sèrie. Per algunes persones, entre les quals m’incloc plenament, el Ala Oeste de la Casa Blanca expressa amb elegància la utopia política, mentre que la realitat quotidiana una mala còpia d’aquest ideal. La ficció que explica la sèrie és una proposta de com ha de ser l’alta política, la qual es considera que és més que el regat curt o del tacticisme de les qüestions immediates, per més que aquestes siguin també necessàries. Cada capítol és també una lliçó de la cuina política.
Recomano veure sovint aquesta sèrie. En uns casos, per higiene mental i seguir confiant de que és possible una altra manera d’entendre la política; en altres, per aprendre qüestions pràctiques relacionades amb la governabilitat de la societat. Cal veure la sèrie amb humilitat i amb ganes d’aprendre i descobrir una altra dimensió de la política. Ken Follet comenta que el Ala Oeste de la Casa Blanca expressa “com voldríem que fos la política, feta per persones idealistes i sinceres, en lloc de la realitat actual dels partits polítics”. És evident, que comparteixo aquesta opinió i faig tot el que puc perquè la política recuperi el sentit i les pràctiques que es descriuen en aquesta sèrie.
Trobo interessant la sèrie perquè és instructiva. Veient-la, he aprés molts dels aspectes que integren les teories de la governança, de l’acció política i del lideratge polític. Tots els capítols són petites lliçons pràctiques de com governar, de com organitzar el poder polític i els jocs d’actors en l’arena política. Sempre que tinc oportunitat contrasto el que veig en la sèrie amb la realitat política que m’envolta. Probablement això últim explica, en bona mesura, l’atractiu de la sèrie. Per algunes persones, entre les quals m’incloc plenament, el Ala Oeste de la Casa Blanca expressa amb elegància la utopia política, mentre que la realitat quotidiana una mala còpia d’aquest ideal. La ficció que explica la sèrie és una proposta de com ha de ser l’alta política, la qual es considera que és més que el regat curt o del tacticisme de les qüestions immediates, per més que aquestes siguin també necessàries. Cada capítol és també una lliçó de la cuina política.
Recomano veure sovint aquesta sèrie. En uns casos, per higiene mental i seguir confiant de que és possible una altra manera d’entendre la política; en altres, per aprendre qüestions pràctiques relacionades amb la governabilitat de la societat. Cal veure la sèrie amb humilitat i amb ganes d’aprendre i descobrir una altra dimensió de la política. Ken Follet comenta que el Ala Oeste de la Casa Blanca expressa “com voldríem que fos la política, feta per persones idealistes i sinceres, en lloc de la realitat actual dels partits polítics”. És evident, que comparteixo aquesta opinió i faig tot el que puc perquè la política recuperi el sentit i les pràctiques que es descriuen en aquesta sèrie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada