Es fa difícil de creure que una notícia descabellada, esperpèntica i irritant, com és la proposta del pastor nord-americà Terry Jones de cremar l’Alcorà el proper 11 de setembre perquè considera l’Islam diabòlic, hagi esdevingut una notícia important. Sembla que les bajanades han de tenir un predicament i un recorregut limitat, però no és així. ¿Per què un pastor d’una església ínfima, més petita que un grupuscle, no té més de 40 fidels, pot arribar a ser notícia en els informatius de tots el món?, ¿per què la proposta d’un eixelebrat pot arribar a fer trontollar l’escenari geopolític?. La notorietat de Terry Jones és evident. Mirant a Google o a You Tube hom descobreix l’impacta que ha tingut aquest pastor protestant. La prèdica d’aquest pastor sempre ha estat catastrofista a partir d’agitar la por de les persones. Per exemple, arran del desastre d’Haití proclamà que aquest fet era el resultat del comportament pecaminós dels habitants d’aquest país.
L’èxit de Terry Jones és l’ús de la transmissió viral de la informació. Les seves paraules corren de presa i no s’aturen. A mesura que es transmeten la informació guanya en intensitat perquè actua com factor emergent que atrau altres idees similars. Al final ja no es tenen unes idees sinó una causa. Ara Terry Jones defensa la causa contra l’Islam. La proposta d’aquest pastor, difosa en principi a través de la xarxa d’Internet, ha aconseguit despertar l’interès de persones que pensen com ell. Aquests s’han convertit en propagadors de les idees però ja en forma de causa contra l’Islam. Quan una proposta o una idea són expressades com una causa adquireixen una notable penetració en la societat.
És així com el pastor Terry Jones ha aconseguit congregar davant de la seva modesta església els equips de ràdio i televisió que han de transmetre via satèl·lit el seu Fahrenheit particular del proper dissabte 11 de setembre. Totes les cadenes informatives volen estar a primer fila de la cuidada gespa de la Vova World Outrech Center a Florida per retransmetre aquesta mostra màxima de rebuig i intolerància. Les ràdios i les televisions són el complement legitimador de la transmissió viral de la informació. Elles aconsegueixen reforçar els camins explorats de forma precària a través de la xarxa d’Internet. No els importa la categoria moral de la notícia, perquè el que preval és la notícia al marge de quina sigui la seva qualificació ètica. Per això que em sembla apropiat preguntar sobre ¿què hauria passat si les cadenes de notícies no haguessin informat dels propòsits del pastor Jones?. Probablement, el que avui pot arribar a ser un incident de conseqüències imprevistes no hauria passat de la simple anècdota d’un petit poblet dels Estats Units. Penso que els medis de comunicació han d’adoptar uns altres codis de comportament ètic per evitar que les idees d’uns il·luminats, que fomenten l’odi i l’exclusió, alterin dramàticament la convivència cívica.
L’èxit de Terry Jones és l’ús de la transmissió viral de la informació. Les seves paraules corren de presa i no s’aturen. A mesura que es transmeten la informació guanya en intensitat perquè actua com factor emergent que atrau altres idees similars. Al final ja no es tenen unes idees sinó una causa. Ara Terry Jones defensa la causa contra l’Islam. La proposta d’aquest pastor, difosa en principi a través de la xarxa d’Internet, ha aconseguit despertar l’interès de persones que pensen com ell. Aquests s’han convertit en propagadors de les idees però ja en forma de causa contra l’Islam. Quan una proposta o una idea són expressades com una causa adquireixen una notable penetració en la societat.
És així com el pastor Terry Jones ha aconseguit congregar davant de la seva modesta església els equips de ràdio i televisió que han de transmetre via satèl·lit el seu Fahrenheit particular del proper dissabte 11 de setembre. Totes les cadenes informatives volen estar a primer fila de la cuidada gespa de la Vova World Outrech Center a Florida per retransmetre aquesta mostra màxima de rebuig i intolerància. Les ràdios i les televisions són el complement legitimador de la transmissió viral de la informació. Elles aconsegueixen reforçar els camins explorats de forma precària a través de la xarxa d’Internet. No els importa la categoria moral de la notícia, perquè el que preval és la notícia al marge de quina sigui la seva qualificació ètica. Per això que em sembla apropiat preguntar sobre ¿què hauria passat si les cadenes de notícies no haguessin informat dels propòsits del pastor Jones?. Probablement, el que avui pot arribar a ser un incident de conseqüències imprevistes no hauria passat de la simple anècdota d’un petit poblet dels Estats Units. Penso que els medis de comunicació han d’adoptar uns altres codis de comportament ètic per evitar que les idees d’uns il·luminats, que fomenten l’odi i l’exclusió, alterin dramàticament la convivència cívica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada