De nou l’ajuntament de Lleida té raó; els dirigents de la comunitat musulmana d’aquesta ciutat estan portant les coses al límit. De nou, els dirigents d’aquesta comunitat no han respectat les normes sobre l’aforament autoritzat pel lloc de culte. En lloc de 240 fidels, l’oratori ha acollit 640 persones. Com és lògic, l’ajuntament ha aixecat una acta i ha obert un expedient. No ha estat suficient haver tancat un dies la mesquita el passat més de juliol com a mesura de pressió perquè els dirigents de la comunitat ressolessin el tema de l’aforament. No només no han fet cas, sinó que han tornat a desafiar l’ajuntament sobrepassant de molt aquest aforament. Tot i que l’imam havia donat garanties que, si era necessari, es farien torns de pregària per tal de respectar les mesures de seguretat imposades per la normativa municipal. Res, ni cas.
La comunitat musulmana de Lleida han d’entendre que els seus dirigents els port porten de nou a la confrontació amb l’ajuntament. Aquesta sembla ser l’estratègia de les persones que dominen aquesta comunitat. No volen cap mena d’integració en la societat catalana perquè la consideren dirigida per persones allunyades d’Alà. A Lleida, però només a aquesta ciutat, s’està consolidant en la comunitat musulmana una dinàmica que instal•la l’aïllament i la confrontació com a signe d’identitat. Es tracta d’una estratègia en la qual les corrents fonamentalistes es troben còmodes perquè consideren que permet mantenir-se purs en relació a una societat de creuen decadent per la seva secularització. La societat catalana ha de combatre aquesta concepció tancada de l’Islam mitjançant polítiques públiques actives i compromeses amb l’Islam moderat que practiquen bona part dels catalans musulmans. Com també ha de transmtere signes clars i contundents d’aïllament social dels fonamentalistes. Qualsevol dubte o dilació en aquestes mesures, és un retrocés i un guany a favor de la intolerància i el progrés de les corrents més radicals de l’Islam a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada