Les oligarquies polítiques, la rígida disciplina interna dels partits, la desorientació sobre el paper dels partits i com ha de ser la seva relació amb la societat, són circumstàncies que anul·len el debat polític. L'absència de circulació d'idees a l'interior dels partits permet que avui "pròpiament parlant, no hi hagi heterodoxes, sinó dissidents" (Cerezo Galán, P. "La revuelta del anatema" El País 28 Octubre 1986 p.11). Quan la identitat d'una formació política es manté sobre la base de la seva no posada en qüestió a través del contrast d'idees, la política desenvolupada pels partits "no és més que funcionalisme burocràtic i culte a l'eficàcia. La raó política es perverteix en nova raó instrumental que no sap bé al fet que causa serveix, perquè s'ha negat amb el debat la possibilitat del reconeixement de les seves finalitats i la vigilància de les seves actuacions..." (Cerezo Galán, P. "La revuelta del anatema" El País 28 Octubre 1986 p.11).
Davant la por a la dissidència i a l'heterodòxia els partits promocionen un perfil de militant caracteritzat per la seva callada submissió a les decisions preses per la cúpula dirigent i que queda, en bona mesura satisfet, quan pot beneficiar-se pel repartiment d'algunes parcel·les de poder. D'aquí les importants discussions que sempre es presenten quan s'elaboren les llistes dels diferents partits i com, en massa ocasions, el formar part en les llistes es concep com a premi a una continuada labor de submissió a la pròpia cúpula partidista o al nucli dirigent. En altres ocasions la possibilitat d'incorporar-se en una llista electoral ha actuat de bon estimulant per generar un al·luvió de nous militants desitjosos de participar en el repartiment de càrrecs. Un partit així es converteix ràpidament en una federació de càrrecs electes i dels seus assessors.
Davant la por a la dissidència i a l'heterodòxia els partits promocionen un perfil de militant caracteritzat per la seva callada submissió a les decisions preses per la cúpula dirigent i que queda, en bona mesura satisfet, quan pot beneficiar-se pel repartiment d'algunes parcel·les de poder. D'aquí les importants discussions que sempre es presenten quan s'elaboren les llistes dels diferents partits i com, en massa ocasions, el formar part en les llistes es concep com a premi a una continuada labor de submissió a la pròpia cúpula partidista o al nucli dirigent. En altres ocasions la possibilitat d'incorporar-se en una llista electoral ha actuat de bon estimulant per generar un al·luvió de nous militants desitjosos de participar en el repartiment de càrrecs. Un partit així es converteix ràpidament en una federació de càrrecs electes i dels seus assessors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada