Un concepte molt arrelat en la biologia és el de la competència. El darwinisme explica l’evolució a partir de la competència. El mateix concepte passà de la biologia a molts caps de l’economia, de la política i de l’activitat social. Sembla que el motor de tota evolució social sigui la competència. Tot amb la competència, res fora de la competència. Però, des de la mateixa biologia, hi ha opinions crítiques a la idea de que la competència sigui el motor de l’evolució. Les dades indiquen que hi ha tanta competència com cooperació. Fins i tot, aquestes hi ha forces teories biològiques que proposen que la cooperació és també una font d’innovació evolutiva. L’exemple més clar és l’aparició de cèl·lula eucariota, la que té nucli, com a resultat de l’associació cooperativa entre dos o tres elements procariotes sense nucli: un dels elements associats esdevingué nucli;l’altre en mitocòndria i, en el cas dels vegetals, el tercer element esdevingué el cloroplast. Així, en la base de la línia evolutiva hi ha la cooperació i no la competició. El mutualisme i la simbiosi poden explicar sense dificultats les mateixes innovacions evolutives que els neodarwinians volen explicar amb la competició i ara, en les teories genètiques evolutives.
Hi ha un nou paradigma científic evolutiu. Existeix tota una línia de pensament científic suggereix la possibilitat de repensar les teories evolutives a partir d’aquesta visió cooperadora. Proposen adoptar aquesta perspectiva perquè permet entendre millor l’evolució dels ésser vius en termes de processos dinàmics complexos no lineals, amb estadis estables i moments de canvi i transformació. Aquesta visió introdueix la idea de que la competència no ocupa un lloc central en les teories biològiques, sinó que el que és important en les dinàmiques biològiques són les relacions i les interaccions entre els ésser vius, i la manera com aquestes relacions contribueixen al comportament del sistema com un tot integrat. De tal manera que tot està relacionat i això determina que qualsevol element, per més insignificant que pugui semblar, és important, al marge de quina sigui la seva posició dins de l’organització biològica.
La revalorització de la cooperació ha estat expressat magistralment Brian Goodwin en el seu llibre “Las manchas del leopardo”. Lectura instructiva per entendre les relacions que es donen entre les teories de la complexitat i les hipòtesis evolutives.
Hi ha un nou paradigma científic evolutiu. Existeix tota una línia de pensament científic suggereix la possibilitat de repensar les teories evolutives a partir d’aquesta visió cooperadora. Proposen adoptar aquesta perspectiva perquè permet entendre millor l’evolució dels ésser vius en termes de processos dinàmics complexos no lineals, amb estadis estables i moments de canvi i transformació. Aquesta visió introdueix la idea de que la competència no ocupa un lloc central en les teories biològiques, sinó que el que és important en les dinàmiques biològiques són les relacions i les interaccions entre els ésser vius, i la manera com aquestes relacions contribueixen al comportament del sistema com un tot integrat. De tal manera que tot està relacionat i això determina que qualsevol element, per més insignificant que pugui semblar, és important, al marge de quina sigui la seva posició dins de l’organització biològica.
La revalorització de la cooperació ha estat expressat magistralment Brian Goodwin en el seu llibre “Las manchas del leopardo”. Lectura instructiva per entendre les relacions que es donen entre les teories de la complexitat i les hipòtesis evolutives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada