L'absència del debat polític, la pèrdua de l'horitzó utòpic han conduït a la progressiva simplificació del missatge polític fins a reduir-ho al simple pamflet o la més insulsa vaguetat. El missatge polític deixa de ser concret i identificador de les diferents opcions. La majoria de propostes polítiques són ambigües i perfectament intercanviables entre els diferents partits. Com molt bé va observar fa anys Lorenzo Gomis "la política ja no aporta ideals" (Gomis, L. La Vanguardia 6 de març 1995). Amb profunda sagacitat Helmut Schmidt, qui fou canceller de la República Federal Alemanya, va atribuir aquesta situació al lideratge de la televisió en les societats modernes. Digué Schmidt "els polítics s'adapten a les preteses necessitats d'als televisions. Donen respostes de mig minut. En 30 segons només es pot construir un titular, la qual cosa és una declaració superficial. No hi ha arguments" (Schmidt,H. Entrevista El País 9 juliol 1994). Per a aquest polític alemany la pobresa del missatge polític és una evidència que molts polítics es deixen corrompre intel·lectualment per la superficialitat de la televisió o per l'interès d'aquests mitjans en l'escàndol i la morbositat.
L'obsessió d'aconseguir el poder al més aviat possible ha obert la dinàmica del tot val. Les campanyes electorals són una mostra d'això. Les campanyes electorals s'han convertit en un assalt planificat per ocupar el poder. Per a això les habilitats polítiques s'han traslladat del debat i la confrontació democràtica a l'ús de libel, l'acusació no provada i el rumor com a recurs per aconseguir el desgast polític i provocar l’anul·lació de l'adversari amb la intenció d'evitar el seu accés al desitjat poder. El comú denominador de totes aquestes estratègies, i les que puguin estar per venir, és l'absència de discussió política concreta sobre els problemes de la societat. Les campanyes electorals s'omplen de promeses i afirmacions, un qui dóna més, amb escàs suport argumental i feble viabilitat. El preocupant és la creixent atonia que presenten els ciutadans davant l'al·luvió d'oferiments amb altes dosis d'improvisació.
L'obsessió d'aconseguir el poder al més aviat possible ha obert la dinàmica del tot val. Les campanyes electorals són una mostra d'això. Les campanyes electorals s'han convertit en un assalt planificat per ocupar el poder. Per a això les habilitats polítiques s'han traslladat del debat i la confrontació democràtica a l'ús de libel, l'acusació no provada i el rumor com a recurs per aconseguir el desgast polític i provocar l’anul·lació de l'adversari amb la intenció d'evitar el seu accés al desitjat poder. El comú denominador de totes aquestes estratègies, i les que puguin estar per venir, és l'absència de discussió política concreta sobre els problemes de la societat. Les campanyes electorals s'omplen de promeses i afirmacions, un qui dóna més, amb escàs suport argumental i feble viabilitat. El preocupant és la creixent atonia que presenten els ciutadans davant l'al·luvió d'oferiments amb altes dosis d'improvisació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada