La crònica vaticana d'El País ofèn

Sóc lector subscriptor del diari El País. Amb trobo còmode amb la línia editorial majoritària; la informació que porta, en general, em permet tenir una visió àmplia i oberta del que passa en el món i en el meu país; i els seus articles d’opinió em són útils per reflexionar i pensar. Sí que hi han algunes coses que m’incomoden i em revolten, i cada cop més: la seva línia antireligiosa i l’ús de la crònica informativa per colar, com el que no li va la cosa, judicis contundents que, en el cas de voler-los fer, m’agradaria trobae-los en els articles d’opinió o en l’editorial, però no en forma de notícia periodística. La crònica d’avui sobre la visita del Papa a Anglaterra és un exemple de tot això.

La redacció del diari ha titulat la crònica signada per M.Mora i W.Oppenheimer amb “Benedicto XVI lleva Reino Unido su batalla contra el laicismo”. El Papa ha parlat en el seu primer discurs oficial al Palau d’Holyroodhouse a Edimburg davant la Reina britànica de la secularització no de laïcisme. Les paraules textuals, segons el discurs oficial del Vaticà es: “En la actualidad, el Reino Unido se esfuerza por ser una sociedad moderna y multicultural. Que en esta exigente empresa mantenga siempre su respeto por esos valores tradicionales y expresiones culturales que formas más agresivas de secularismo ya no aprecian o siquiera toleran. Que esto no debilite la raíz cristiana que sustenta sus libertades; y que este patrimonio, que siempre ha buscado el bien de la nación, sirva constantemente de ejemplo a vuestro Gobierno y a vuestro pueblo de cara a los dos mil millones de miembros de la Commonwealth y a la gran familia de naciones de habla inglesa de todo el mundo.” Crec que es dóna un desajust entre el titular i el que ha dit Benet XVI. Doncs, la secularització i la laïcitat, el secularisme i el laïcisme, no son conceptes tan fàcilment intercanviables. Sobretot al Regne Unit, un dels pocs estats de la Unió Europea que són encara confessionals i on la Reina és el cap suprem de l’Església Anglicana.

Però la crònica informativa està plena de judicis i afirmacions que sobrepassen en molt el que hauria de ser una descripció del viatge del Papa. Per exemple es comenta, com aportació dels periodistes redactors de la crònica: “(el catolicismo) es percibido como una confesión en crisis y eminentemente centrífuga (los fieles con un mínimo de cerebro y amor a la libertad escapan del yugo para no volver). Los medios no italianos tienden a juzgarla por lo que transmite la Curia (un movimiento anacrónico, corrupto y misógino).”. Sóc catòlic practicant, he afirmat en moltes ocasions el meu amor a la llibertat i em considero que tinc pensament propi construït des d’aquesta llibertat. Per això vull manifestar que m’he sentit profundament ofès per aquesta crònica. No per això deixaré de llegir El País. Però, perquè em sento lliure, denunciaré quan calgui la manipulació de la informació.