diumenge, 23 de gener de 2011

Política d’Afers Religiosos

¿Quina política d’Afers Religiosos cal desenvolupar avui?, o, per ser més precís, ¿quina política proposaria? Aquesta pregunta em sorgí de la lectura d’un petit article de Guillem Correa, pastor protestant i Secretari General del Consell Evangèlic de Catalunya. En un primer moment, vaig elaborar una resposta a una qüestió puntual que proposa Guillem Correu. Però, el seu article, en el fons, anava més enllà i convidava a articular el pensament sobre els afers religiosos en forma de propostes polítiques. Això és el que em proposo en diversos comentaris que s’aniran publicant en els següents dies.

La societat catalana ha necessita una política d’afers religiosos que permeti desenvolupar diversos eixos complementaris. La diversitat religiosa de la societat catalana és una realitat, però és evident que aquest pluralisme enriqueix un patró religiós on el catolicisme és, per tradició i realitat social, la religió majoritària. Cal assumir amb naturalitat aquesta realitat, sense percebre-la com una imposició. L’Estatut de Catalunya dóna un marc normatiu que cal aprofundir, especialment en allò que les competències atorgades i els acords polítics amb Madrid permetin ampliar en relació l’exercici de la llibertat religiosa. Així mateix és evident que cal adaptar les normatives que regulen l’exercici d’aquesta llibertat a Catalunya. És urgent resoldre l’articulació dels organismes representatius de les religions minoritàries, de forma específica tot el que afecta a l’Islam. Resoldre aquest tema és cabdal alhora de plantejar totes les qüestions associades al culte islàmic.

Les corporacions locals han de dotar-se d’una política de gestió de la diversitat religiosa coherent i consistent en tot els àmbits territorials. En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, ha de facilitar els recursos per fer-ho. Les administracions han de fomentar la llibertat religiosa, garantir la seva pràctica i avançar en l’exercici de la laïcitat positiva constitucional. La rellevància social de les religions permet repensar alguns dels pressupòsits teòrics dels postulats laïcistes, especialment per la importància que tenen les religions en la construcció de capital social i d’una moral cívica que identifiqui la societat catalana avui. Aquest objectiu comporta un important diàleg de les religions amb la societat i una redefinició dels principis d’algunes religions en el context d’una nova cultura.

En el propers dies, reflexionaré sobre aquestes qüestions i algunes consideracions més

Cap comentari:

Publica un comentari