La qüestió del mercat és, amb tota probabilitat, la pedra de toc per diferenciar el pensament liberal d'altres tradicions polítiques. Així ho reconeix, per exemple, M. Vargas Llosa: "si en la defensa de la democràcia l'opció liberal té coincidència plena amb els socialdemòcrates, el socialcristianisme i els partits neoconservadores no autoritaris, les seves diferències amb ells té a veure sobretot amb el mercat, en el qual aquests corrents justifiquen diferents graus d’interferència és tal -per contrarestar les grans desigualtats- mentre que el liberalisme creu que mentre més desinhibit funcioni, més aviat es derrota la pobresa i s'aconseguirà, sobre bases més fermes, la justícia social" Vargas Llosa,M. "La libertad y la igualdad". El País 20 Octubre 1991 pàg. 13). Per als liberals, i molt especialment la seva família neoliberal, la crisi de l'Estat del Benestar es deu al fet que qualsevol intervenció de l'Estat al mercat aconsegueix els efectes contraris dels desitjats: augmentar la injustícia.
El pensament liberal modern considera que la despesa social de l'Estat destinat a la redistribució és un balafiament i d'aquí la seva injustícia, perquè, a més de suplantar les iniciatives de la Societat Civil, "la història mostra que la participació en el joc del capitalisme ha estat tant més profitosa per als jugadors com menys s'ha restringit l'operació del mecanisme del mercat, com més gran ha estat la preocupació per les regles de joc i menors els intents de corregir els resultats del mateix" Feito, J.L. "Competencia, mercado y equidad: un debate" Economía nº 9, 1991. pàg16). Per al neoliberalisme l'Estat del Benestar també es revela ineficaç i ineficient i com suposada evidència s'argumenta el funcionament de les empreses públiques. La crítica contra la ineficàcia i la ineficiència no es circumscriuen, únicament, a la gestió de les institucions públiques, sinó que té com a principal destinatari l'enorme burocràcia derivada de la pròpia naturalesa política de l'Estat del Benestar. Per a la lògica neoliberal el progressiu engrandiment del volum de gestió de l'Estat és la principal causa de la seva ineficàcia. A major poder, major burocràcia, i a major burocràcia menor imparcialitat en la gestió dels assumptes públics i d'aquí sorgeix la ineficàcia de l'Estat.
El pensament liberal modern considera que la despesa social de l'Estat destinat a la redistribució és un balafiament i d'aquí la seva injustícia, perquè, a més de suplantar les iniciatives de la Societat Civil, "la història mostra que la participació en el joc del capitalisme ha estat tant més profitosa per als jugadors com menys s'ha restringit l'operació del mecanisme del mercat, com més gran ha estat la preocupació per les regles de joc i menors els intents de corregir els resultats del mateix" Feito, J.L. "Competencia, mercado y equidad: un debate" Economía nº 9, 1991. pàg16). Per al neoliberalisme l'Estat del Benestar també es revela ineficaç i ineficient i com suposada evidència s'argumenta el funcionament de les empreses públiques. La crítica contra la ineficàcia i la ineficiència no es circumscriuen, únicament, a la gestió de les institucions públiques, sinó que té com a principal destinatari l'enorme burocràcia derivada de la pròpia naturalesa política de l'Estat del Benestar. Per a la lògica neoliberal el progressiu engrandiment del volum de gestió de l'Estat és la principal causa de la seva ineficàcia. A major poder, major burocràcia, i a major burocràcia menor imparcialitat en la gestió dels assumptes públics i d'aquí sorgeix la ineficàcia de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada