La cimera del passat divendres sobre la sortida de la crisi econòmica a Catalunya era molt important. Ho era en dos sentits. Un, més formal, estava relacionat amb l’acord sobre les millors solucions per reactivar i consolidar el creixement econòmic. En aquest àmbit prevalien les propostes tècniques i els acords polítics. L’altre dimensió era més intangible. Calia transmetre confiança a la ciutadania. Per això, els ciutadans havien de percebre que els governants govern; és a dir: saben el que passa, proposen les millors solucions, a partir d’elles troben acords i adopten mesures d’actuació concretes. És així com els ciutadans perceben que poden confiar amb els seus governants. ¿Va anar així el divendres?. Els comentaris al final de la cimera no són massa optimistes respecte els acords polítics. Però no vull valorar aquest aspecte. M’interessa l’anàlisi dels aspectes intangibles. La foto final del President de la Generalitat comentant els acords de la cimera és ben eloqüent: estava sòl. És la imatge de la soledat del governant. Hom podria esperar que a la fi d’una trobada que pretenia crear consens la foto final fos la suma de tots els participants que, amb gestos prou expressius, demostressin l’acord per tal que les càmeres ho captessin. No va anar així. Per més que s’afirmi, en un to majestàtic, que la cimera del divendres va anar bé i que el camí encetat és el correcta. Les instantànies gràfiques del divendres passat són el que queda en la percepció dels ciutadans. Són unes imatges que transmeten soledat i desacord en un moment que els ciutadans volen acord i compromís. La imatge, també importa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada