Quan els problemes són globals, la governança no pot ser només local. Hi ha una sèrie de qüestions que només es poden resoldre a partir de polítiques que són globals o transnacionals. La recent revolta de Líbia i l’embogiment progressius del sàtrapa Gadafi evidencia que els països democràtics han d’adoptar una política global unificada. Això vol dir que aquests països han de tenir una autoritat legitimada per prendre les decisions adequades i en el moment oportú. L’exasperant lentitud de l’ONU o l’absència política desconcertant de la Unió Europea evidencien que cal avançar ràpidament cap la construcció d’aquesta governança mundial.
Un altre nivell del problema es dóna en les polítiques transnacionals. Existeixen una sèrie de qüestions que afecten fortament a les relacions directes entre alguns països. Per exemple, Espanya i Marroc han compartit històricament molts interessos geoestratègics i comercials que s’han ampliat, i han adoptat una altra dimensió, per la notable presència de persones immigrades que provenen d’aquest país. Tant Marroc com Espanya haurien d’entendre que els nous problemes plantejats per aquesta nova situació comporta obrir noves formes de governar conjuntament els interessos compartits. Els mecanismes tradicionals tenen notables limitacions alhora d’articular aquestes noves polítiques. Ni serveixen els sistemes tradicionals, ni molt menys, les acciones més pròpies del serveis d’intel·ligència que una política democràtica. Per evitar això darrer, calen noves polítiques assumint que hi ha un espai comú i compartit per les governances dels dos països.
Un altre nivell del problema es dóna en les polítiques transnacionals. Existeixen una sèrie de qüestions que afecten fortament a les relacions directes entre alguns països. Per exemple, Espanya i Marroc han compartit històricament molts interessos geoestratègics i comercials que s’han ampliat, i han adoptat una altra dimensió, per la notable presència de persones immigrades que provenen d’aquest país. Tant Marroc com Espanya haurien d’entendre que els nous problemes plantejats per aquesta nova situació comporta obrir noves formes de governar conjuntament els interessos compartits. Els mecanismes tradicionals tenen notables limitacions alhora d’articular aquestes noves polítiques. Ni serveixen els sistemes tradicionals, ni molt menys, les acciones més pròpies del serveis d’intel·ligència que una política democràtica. Per evitar això darrer, calen noves polítiques assumint que hi ha un espai comú i compartit per les governances dels dos països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada