dijous, 27 d’octubre del 2011

Les enquestes polítiques i les enquestes electorals

La recent enquesta del CEO ha provocat un petit terratrèmol en els medis de comunicació. Fins i tot, el director de La Vanguardia estripà en públic l’enquesta per dolenta i la desqualificà com a indicador electoral. L’enquesta del CEO ha servit pel que ha servit: reforçar la imatge de guanyador a una coalició política i escampar els dubtes sobre la solidesa electoral d’algunes altres forces polítiques.

Un dels problemes de l’enquesta del CEO estava en ella mateixa. Els experts han comentat que no era una enquesta d’interès electoral, sinó que les preguntes del qüestionari la situaven en l’àmbit d’enquesta política. A més, l’ús del telèfon fix com a canal fet servir per preguntar introdueix un important esbiaix ja que una part important dels joves independitzats només tenen mòbil. L’altre problema important de l’enquesta és que es indicava només la intenció de vot. Els experts opinen que això és insuficient per determinar les projeccions de vot. Calen incorporar altres variables i paràmetres que matisen i ajusten els valors de l’enquesta. És el que s’anomena “la cuina”. Aquesta cuina és essencial per aportar fiabilitat a l’enquesta en clau electoral. És el que no s’ha fet en el cas de l’enquesta del CEO. Però, tot i aquesta deficiència, algun gabinet de comunicació ha sabut amplificar els resultats de l’enquesta com si fossin un fiable predictor dels resultats electorals. De tal manera que l’opinió pública quedés emmirallada per l’opinió publicada.

En una societat on la política es juga cada cop més en el terreny de l’opinió pública i aquesta és sensible als malabarismes comunicatius, fora abordar el tema de les enquestes d’intenció de vot i de projecció electoral amb més rigor. Per exemple, els medis de comunicació quan publiquin les seves enquestes podrien diferenciar, a tall de millorar pedagògicament els seus resultats, els valors despullats d’interpretacions, els que donen les preguntes directes dels qüestionaris, i els valors que s’elaboren després en “la cuina”. Així el ciutadà podria diferenciar, encara que fos a tall informatiu, els valors objectius i subjectius amagats al darrera de les enquestes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada