dilluns, 24 d’octubre del 2011

Líbia, no cal badar

La mort del sapastra Gadaffi, poblament executat pot evitar per garantir que la lucidesa del desesperat no fos comprometedora, ha obert una nova etapa política a Líbia. Gran etapa d’esperança si al final de tot hi ha un règim democràtic respectuós de la dignitat humana. Però, ¿cap on anirà aquest país?. Les primeres declaracions del responsable del Consell Nacional de Transició han estat clares i contundents: les lleis futures de Líbia, entre elles la mateixa constitució s’orientaran per la Sharia. No s’han donat masses detalls, més enllà d’algunes mostres: suprimir els interessos bancàries o modificar els codis de família i de matrimoni per tal de permetre la poligàmia tal com prescriu la llei islàmica.

Els libis faran el que hagin de fer, però les primaveres àrabs s’orienten cap al nou islamisme que prolifera en els països àrabs. Les paraules del president del Consell Nacional de Transició, Mustafà Abdel Yalil, foren clares: la Sharia serà la font de la tota la legislació. A més, qualificà la revolta contra Gadaffi, com una guerra santa inspirada per Alà. Les seves afirmacions contundents que no deixen cap mena de dubte. El nou panrabisme d’avui no és laic, com ho fou el panarabisme postcolonial, ara és religiós. Els seus inspiradors implícits són els Germans Musulmans que, sota noms i formes diferents estan presents allí on els països àrabs s’afanyen per abandonar les diferents tiranies.

El xeic palestí, Hasan Yusef, dirigent d’Hamas a Cisjordània ha estat també clar “l’islamisme aviat controlorà el món àrab”. L’instrument, segon Hasan Yusef, són els Germans Musulmans, que aviat seran les forces majoritàries en els diferents països àrabs. És cert que no aquesta corrent islamista és moderada, però els seus objectius són irrenunciables: cada país ha de ser una república islàmica on la Sharia, com a llei revelada per Alà, ha de ser la única llei. Els països occidentals no poden abandonar ara als països de la primavera àrab a la seva sort. Han d’ajudar-los activament a enfortir la democràcia i crear les condicions perquè la religió ocupi el lloc que li correspon en una societat democràtica.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada