diumenge, 11 de març del 2012

Joc brut als catalans musulmans

Aquests dies els medis de comunicació, sempre àvids de notícies impactants, han trobat en la història de les cintes que la policia tenia sobre un suposat sermó de l’imam Abessalam El Arrousi, dirigent espiritual del principal oratori de Terrassa, un filó per omplir pàgines. Conec aquest imam. He parlat amb ell vàries vegades i el tinc en bona consideració; puc dir que m’ha semblat una persona correcte, afable i dedicada bàsicament a la cura de les ànimes de la seva comunitat. A més de tot això, dedicava el seu temps a consolidar les estructures organitzatives dels catalans musulmans, a través del Consell Islàmic de Catalunya i, més endavant, complementant l’anterior, per mitjà de l’associació UCIDE-CAT, la principal associació representativa dels musulmans a Catalunya.

He quedat sorprès del que han dit els medis sobre el contingut d’un suposat sermó d’aquest imam. També m’ha sorprès la facilitat que han tingut els medis d’assabentar-se de coses que haurien d’estar subjectes d’una certa reserva per la custòdia policial. Ja que difondre greus acusacions sense estar provades i contrastades en seu judicial és una enorme frivolitat. De nou, la farsa frívola del judici mediàtic anul·la l’empara constitucional de presumpció d’innocència. Mentre no es demostri el contrari, i el jutge falli sentència ferma, aquest imam és innocent. I si el jutge el troba culpable, doncs, com no pot ser d’altra manera, s’haurà d’assumir que les valoracions positives sobre aquests imam estaven equivocades.

Mentrestant tinc la sospita que les comunitats musulmanes a Catalunya continuen agitades. La recent renovació de la direcció de la comunitat musulmana de Terrassa, amb la confirmació dels seus principals i la derrota dels aspirants va provocà alguna reacció airada del tipus: “això no quedarà així, no serà gratis”. Paraules enigmàtiques llavors, però que ara poden tenir una certa comprensió. Les tensions obertes per la creació, encara no produïda, d’un òrgan representatiu de tots els musulmans estan encara vives. Les amenaces verbals a alguns dirigents, les agressions i aldarulls, les manifestacions al carrer i altres tripijocs ben dirigits, probablement, per persones amb dependència funcional fora de les comunitats musulmanes, tot i que puguin aparèixer sota al nom d’alguna federació islàmica estan encara enrarint la vida dels catalans musulmans. ¿I si el que ha passat a Terrassa, a les vigílies del dia de la dona treballadora, fos un episodi més d’aquesta història de venjances i entorpiments.?. Mentrestant, els verdaders problemes dels catalans musulmans estan sense resoldre i els sectors islàmics contraris a la integració segueixen practicant la invisibles que els permet anar-se estén sens masses dificultats. Aquest sí que són, veritablement, preocupants. Davant d’aquest no es pot seguir mirant cap un altre costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada