Fa temps, els exercicis de Sant Ignasi, varen ajudar-me a entendre i pregar amb el text del naixement de Jesús de Mateu 2, 2-12. Resumeixo algunes de les idees que em motivà alguns dels versets d’aquest fragment de l’Evangeli. El naixement de Jesús ve anunciat per un estel. Aquest és un signe. ¿Quins són els signes avui de la presència de Jesús?. Els mags d’Orient es posaren en marxa per adorar-lo. Els mags són unes persones que venen de lluny. Des de fora venen a ensenyar-nos a on cal dirigir les nostres mirades per contemplar a Déu. Hem de mirar-nos en els altres, els de fora, per tal de descobrir-nos a nosaltres mateixos.
La ceguesa personal fa que les persones no reconeguem el missatge dels mags i ens tanquem en la nostra seguretat sense descobrir els signes de l’exterior. No ens situem en perspectiva d'obertura, de tal manera que busquem els sacerdots o els escribes per tal que confirmin el que creiem. El rei Herodes afirma que "també jo vaig a adorar-lo”. Aquesta afirmació del rei demostra la capacitat d'engany o de justificació que tot sovint emprem les persones. "L'estel anava al davant". El seguiment de Jesús, la recerca de Déu, no és un camí que es faci a cegues, Déu mateix ens guia.
La ceguesa personal fa que les persones no reconeguem el missatge dels mags i ens tanquem en la nostra seguretat sense descobrir els signes de l’exterior. No ens situem en perspectiva d'obertura, de tal manera que busquem els sacerdots o els escribes per tal que confirmin el que creiem. El rei Herodes afirma que "també jo vaig a adorar-lo”. Aquesta afirmació del rei demostra la capacitat d'engany o de justificació que tot sovint emprem les persones. "L'estel anava al davant". El seguiment de Jesús, la recerca de Déu, no és un camí que es faci a cegues, Déu mateix ens guia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada