divendres, 9 de març del 2012

Vingueren uns savis d’Orient – III

Fa temps, vaig fer els exercicis de Sant Ignasi. Aquests varen ajudar-me a entendre i pregar amb el text del naixement de Jesús de Mateu 2, 2-12. Resumeixo algunes de les idees que em motivà alguns dels versets d’aquest fragment de l’Evangeli. Els mags, un cop arribats a Betlem “veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar”. El seu gest és una manifestació que descobriren la llum que dóna la vida. La contemplació de Jesús convida a l'adoració. Cal saber adorar-lo i amb humilitat prosternar-nos davant del seu misteri i oferim-li el millor que tinguem.

Després “advertits en somnis que no anessin pas a veure Herodes, se'n tornaren al seu país per un altre camí”. La noticia apareix de sobte dins de la dinàmica de la vida. Es inesperada i no revelada per els canals de la raó habituals. Hi ha una comunicació que entra pel cor i no per la deducció de la raó. Tot seguit “Quan els savis se n'hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué: Lleva't, pren el nen i la seva mare, fuig cap a Egipte i queda-t'hi fins que jo t'ho digui, perquè Herodes buscarà l'infant per matar-lo”. L’actitud de Josep revela una gran confiança amb Déu. En Ell està la iniciativa que dóna la vida. La resposta d’Herodes és dura. Jesús, ja des de petit és motiu de confrontació. Pel seu nom ja es confronten les persones i la seva presència és perillosa. Finalment, el somni de Josep esdevé metàfora de que el coneixement de Déu no és només per la vida de la raó, sinó d’un altre nivell en el qual la seva Paraula també es fa present.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada