Avui, per commemorar la festivitat dels apòstols Pere i Pau és
adient evocar com es produí l’encontre entre aquestes dues grans personalitats
de la vida cristiana. A la carta de sant Pau als cristians de Galàcia (Gàlates
1,15-2,10) s’explica amb força detall aquest esdeveniment. Desprès d’estar un
temps a Damasc, tres anys, decideix anar a Jerusalem. Allí només es troba amb l’apòstol
Pere, amb qui conviurà nomes quinze dies, i durant aquest període només veí a
Jaume. De manera explícita, Pau comenta que no veí cap altre apòstol. Sobta el poc
temps que Pau està a Jerusalem i el que trigà a anar-hi. Així com el buit que
ses crea entorna a la seva persona.
Durant l’estada de Pau a Jerusalem tot són problemes. Pau ha
de dedicar part del seu temps a desfer mals entesos. La seva predicació de Jesús
als no jueus no es ben acollida. Es sospita d’ell pel seu passat i per haver
incorporat la cultura grega al nucli de la creença cristiana. Per això ha d’anar
a Síria i Cilícia perquè les seves comunitats cristianes no el reconeixien com
a apòstol i no s’avenien que un antic perseguidor dels cristians ara fos un
predicador del Crist.
Pau trigà forces anys, uns catorze, a tornar a Jerusalem.
Sempre estigué fora del nucli jueu dels primers cristians. Tant de temps fora
de Jerusalem alimentà la sospita i el dubte. De tal manera que Pau hagué de
defensar-se. El seu gran argument, contra els que defensaven una visió estreta
del cristianisme, és que Crist ha donat
llibertat i que ell, Pau, l’utilitza per anunciar la Bona Nova. La llibertat
interior és el millor defensa de Pau davant la sospita. La llibertat del Crist,
ha de ser la nostra llibertat davant dels intents d’empresonar la fe sota
visions estretes i dogmàtiques. La força interior de Pau convencé als seus
detractors i al final de la discussió, Pere, Jaume i Joan, els qui Pau
considerava les columnes del cristianisme, manifestaren el seu acord amb una
encaixada de mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada