Els occidentals assistim incrèduls a les virulentes disputes, plenes d’agressivitat i odi, sovint derivats en atacs terroristes, entre els musulmans sunnites i els xiïtes. Dóna la impressió, que una part del món àrab comparteix aquesta mateixa sensació. Resulta incomprensible que, en ple segle XXI, els conflictes entre diferents interpretacions de l’islam alimenten les actuals tensions i violències desfermades a l’Orient Mig. Per això, els coneixedors de les dinàmiques d’enfrontament entre aquestes concepcions de l’islam, parlen dels conflictes d’avui a Síria i Iraq com a una nova fitna, guerra civil entre musulmans. És evident que al darrera d’aquestes tensions s’expressen conflictes de diversa naturalesa que, en general, tenen un origen molt llunyà, quasi bé a l’inici del mateix islam.
Es poden identificar raons d’origen religiós derivades de comprensions molt diferents de l’islam, especialment en la manera d’entendre la naturalesa del missatge de Déu enviat a la humanitat a través de Muhammad. Però la religió explica part del conflicte. Hi ha altres motius igual d’importants. Són evidents les diferents maneres de comprendre el poder islàmic que són, en certa manera, herència del conflicte donat entre els Quays i els Kalbites en el inicis del califat. Els primers, eren partidaris de que els àrabs tinguessin tot el poder de l’islam sense compartir-lo amb ningú més, mentre que els segons, de comprensió més oberta, patrocinaven la incorporació al poder de musulmans no àrabs, hereus d’altres tradicions culturals. Les tensions podrien expressar, per exemple, les herències de l’antic conflicte entre dos territoris del món àrab: el nord i el sud de la Península Aràbiga. Així com dos estils de vida molt diferents: la nòmada i la sedentària. Per això, quan els antics conflictes es projecten al moment present, la comprensió del que passa avui en el món àrab esdevé és més complexa i difícil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada