Donald Trump és president dels Estats Units d’Amèrica
gràcies als vots dels blancs cristians evangèlics. Tots els analistes coincideixen
amb aquesta dada. El conservadorisme cristià ha estat des de bon començament al
costat de Trump i ara pensa treure rèdit del seu suport. Confien cobrar en
espècies els seus vots. Per exemple, amb nomenaments de jutges propers als seus
interessos o altres decisions presidencials que afavoreixin els seus punts de
vista.
Però, aquesta situació se’ls pot tornar en contra i
representar un llast pels cristians evangèlics. Michael Gerson en un article al
Washington Post apunta les dificultats que poden tenir els evangèlics. La
primera, la política deshumanitzadora de Trump vers els immigrants il·legals i l’animadversió
amb els musulmans són actituds molt poc cristianes. Els evangèlics hauran de
fer, caps i mànigues, per justificar el seu suport a un president que pot anar
contra valors cristians universals. En segon lloc, limitar la llibertat d’expressió
o de pràctica religiosa que ha insinuat en Donald Trump afecta la primera
esmena de la Constitució Nord-Americana i, tot i que es pugui fer per restringir
per seguretat els drets d’uns pocs, al final es produeix la limitació dels
drets de tots.
La tercera consideració és una derivada de l’anàlisi
històrica: quan una religió es veu molt identificada amb una política concreta,
tard a d’hora aquesta identificació passa factura a la religió no a la
política. Probablement, perquè la política condiciona a la religió i la treu la
seva denúncia profètica, la seva capacitat de critica lliure i humanitzada de l’acció
de govern. Perquè els cristians, quan es relacionen amb política és per
recordar que la dimensió transcendent de la vida i l’adhesió incondicional a la
justícia i a l’esperança que donen sentit i eleven l’esperit per damunt de la
mundanitat del govern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada