Fàtima Taleb

Ahir vaig escriure sobre la impassibilitat, denunciant com moltes persones es mostren insensibles al dolor dels demés. Actualment, a Catalunya moltes persones reben els efectes de l’increment de xenofòbia i islamofòbia presents en la nostra societat. Lamentablement la regidora badalonina FàtimaTaleb ha patit en vàries ocasions insults i menyspreus per la seva condició de musulmana. Fàtima ha denunciat aquestes agressions a la policia. Quan ha tingut ocasió d’expressar-se ha lamentat que aquesta xenofòbia podria haver estat alimentada per la política practicada per l’anterior equip de govern badaloní. Podria haver complementat la seva anàlisi denunciant com tota la campanya electoral que permeté a García Albiol ser alcalde estava amarada de subterfugis xenòfobs.

L’excalde de Badalona, el popular García Albiol, s’ha defensat i ha acusat a la regidora Fàtima Taleb de fer servir el tema dels insuls com una cortina de fum per amagar la seva incompetència política. I, com diu un amic meu, després de dir això, es deu haver fumat un puro. No sé quines les qualitats polítiques de Fàtima Taleb, però aquesta no és la qüestió que està en discussió. El que García Albiol no ha entès és que, més enllà de les seves capacitats polítiques, que ningú les jutges, Fàtima Taleb ha estat insultada per ser musulmana. Sobre això, García Albiol no ha dit res. El cal fer en aquestes situacions, per evitar convertir-se per impassibilitat en còmplice dels agressors, és ser solidari de les víctimes de les agressions. Això és el que calia que hagué fet García Albiol i no feu. Fins i tot, per més en desacord que estigués, per al·lusions, amb les afirmacions de Fàtima Taleb sobre les polítiques de l’anterior consistori, en aquests moments el que exigeix el civisme i la talla moral d’un bon polític és donar suport als agredits. Això és el que Xavi Garcia Albiol no ho ha fet. Cadascú en pot treure les seves conclusions.