S’ha consolidat la idea de que
estem en l’era de la postveritat. Amb aquesta concepte es vol explicar la
situació en la qual la falsedat s’imposa a la veritat i l’opinió pública ho
assumeix com a nova veritat. La sociològica Marina Subirats ho explicava bé en
l’article De la veritat a la postveritat
publicat el dia 29 d’abril al diari Ara. En aquest article s’explica que
recordava la seva “perplexitat quan,
comentant un dia amb el director d’un gran diari de Catalunya els
resultats de diverses enquestes
preelectorals, li vaig expressar els meus dubtes sobre la validesa del moltes d’elles”.
Seguidament comenta que ella, com a sociòloga té suficient criteri per
qüestionar el rigor d’aquestes enquestes i que li comentà això al director del
diari la seva resposta fou “no hi fa res.
La notícia, en si mateix, també crea opinió. I això és el que compta”.
La resposta cínica d’aquest
director és bon exemple del que és avui el sentit de la postveritat: la
falsedat generalitzada. La veritat no importa, el que realment val és l’estat emotiu
que la informació causa en l’opinió pública. Com que el que es pretén es
incidir en l’opinió pública tot val, al marge de la seva veracitat. La manipulació
de les emocions està l’ordre del dia en molts mitjans de comunicació perquè el
que importa, no és que el ciutadà es formi un judici just sobre la realitat,
sinó una impressió d’aquesta realitat al màxim de coincident amb la voluntat de
l’emissor de la notícia. Això és el que fan, per exemple, els populismes.
Agiten les emocions, simplifiquen artificialment la complexitat dels problemes
i manipulen els ciutadans en la direcció que ells volen. Els ciutadans hauríem d’estar
ben preparats per rebatre aquestes manipulacions i per fer-ho només tenim un ús
ponderat de la raó. Necessitem polítics que ens expliquin de forma entenedora i
comprensible el que està passant i cap on hem d’anar. És la millor garantia per
frenar els populismes rampants dels darrers anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada