Fer de la mentida veritat

Darrerament es parla molt de la postveritat, nou concepte que serveix per explicar la vella costum de mentir però fent-ho d’una manera que sembli que es diu la veritat. La mentida i la manipulació estan ben presents en la nostra societat i alguns polítics n’han fet un estendard. La postveritat ha estat possible, en part, gràcies a la rapidesa de transmissió de la informació a través de les xarxes socials. L’aparició de les xarxes socials ha canviat substancialment el mateix sentit de la informació. Abans, aquesta circulava lentament a través del mitjans de comunicació i el seu objectiu bàsic era contribuir a formar la consciència crítica de la ciutadania. Ara, no. Les xarxes socials, més que transmetre informació per l’educació del civisme o de la capacitat crítica dels ciutadans, el que persegueix és transmetre creences. Moltes persones consumeixen les creences que els proporciona constantment les xarxes socials. Allò que es diu en les xarxes mereix ser elevat a la categoria de veritat sense cap verificació o sospita.

El receptor, pròpiament es podria parlar de consumidor de les xarxes socials, rep una informació que és integrada com a creença i assumida com a veritat, sense cap mena de contrast. La postveritat s’alimenta i alimenta aquesta estratègia. Molts individus del temps postmodern, en lloc de la raó per identificar la veritat, accepten plàcidament tot allò que li proporcionen les xarxes socials gratuïtes que li mereixen, més o menys confiança. El populisme polític coneixedor d’aquest fet se n’aprofita per construir percepcions de la veritat a partir de mentides. Manipulació a favor dels seus interessos mai confessats. Aquest populisme juga amb avantatja perquè sap que molts individus no són massa primmirats alhora de contrastar la informació rebuda. En general, se la creuen i res mes. Al final, les xarxes socials s’inunden de falses notícies, informacions falsificades i mentides cegudes com a veritats.